Tèrras Australas e Antarticas Francesas : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
EmausBot (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 15 :
| tipe_govèrn = [[Republica Francesa]]
| noms_dirigents = [[Nicolas Sarkozy]]<br /> - [[Éric Pilloton]] (dempuèi lo {{Data|7|març|2007}})
| superfícia espandida={{unitat|7829|km|2}}<ref>Sens comptar los {{unitat|432000|km|2}} de la [[Tèrra Adelia]] concernits pel [[Tractat sus l'Antartica]] de 1959 que condusiguètdecidiguèt allo gèl de las revendicacions territorialas sus aqueste continent.</ref>
| populacion_annada = 2006
| populacion espandida=140 ab<ref>Cap de populacion permanenta.</ref>
Linha 30 :
}}
 
Lo '''Territòri de las Tèrras Australas e Antarticas Francesas''', mai correntament apelat « Tèrras Australas e Antarticas Francesas » o « TAAF », constituís dempuèi la lei del {{Data|[[6| d'agost|]] de [[1955}}]], un [[territòri d'otramar]] de [[França]], compausat de quatre districtes : tres subantartics e insulars al sud de l'[[ocean Indian]] : [[illas Kerguelen|Kerguelen]], [[illas Crozet|Crozet]] e [[illas Saint-Paul et Amsterdam]] e mai une porcion del continent [[antartic]], la [[Tèrra Adelia]].
 
L'aplicacion del [[Tractat sus l'Antartica]], al qual França aderís, plaça çaquelà la Tèrra Adelia dins una situacion particulara. La sobeiranetat francesa, qu'es pas reconeguda per qualques Estats, es exercida d'un biais confòrme al Tractat. Lo Tractat fa pas que suspendre las reivindicacions territorialas francesas e l'exercici de la sobeiranetat exclusiva, tant qu'aqueste Tractat serà en vigor.
 
La lei n°2007-224 del {{Data|21|febrièr|2007}} portant disposicions estatutàrias e institucionalas relativas a l'otramar ajusta un cinquen districte a las Tèrras Australas e Antarticas Francesas, lo tropical de las [[illas EparsasEscampilhadas]] ([[illa Tromelin]], [[illa Euròpa]], [[Bassas da India]], [[illas Gloriosas]] e [[illa Juan de Nova]]).
 
Cap dels districtes a pas jamai possedit, en defòra de qualques brèvas temptativas de colonizacion, de populacion permanenta. França i assegura çaquelà una preséncia umana continua (logistica, scientifica o militara) gràcias a de personals relevats regularament.