Cort de Justícia Europèa : Diferéncia entre lei versions

La '''Cort de justícia de las ComunitatsComunautats Europèas''' ('''CJCE''') es una de las cinc institucions de l'Uninon Europèa, amb la [[Comission Europèa]], lo [[Conselh de l'Union Europèa]], lo [[Parlament Europèu]] e la [[Cort dels comptes Europèa]].

Jos lo nom de Cort de justícia de las ComunitatsComunautats Europèas, aquela institucion regropa tres jurisdiccions :

*lo Tribunal de primèra instància de las ComunitatsComunautats Europèas

La CJCE es instituida pel [[Tractat de París de 1951|Tractat de París]] creant la [[CECA]] en [[1952]]. Es conservada en lo [[Tractat de Roma de 1957|Tratat de Roma]] en creant la [[Comunautat Economica Europèa|CEE]] e la [[Comunautat Europèa de l'Energia Atomica|CEEA]] (Euratom). La CJCE aviá a l'origina un rotle marginal. Los Estats membres l'aviá creada per se protegir de las usurpacions eventualas de la Nauta Autoritat qu'èra una institucion supranacionala (veire [[CECA]]). Los Estats Membres prevesián tanben qu'aquela regularan los conflictes que podrián arribar entre eles. Mai que mai, los jutges nacionals podián demandar a la Cort una interpretacion en los afars ont la seuna decision fasiá intervenir lo drech comunitaricomunautari (recors prejudicial). Lo recors prejudicial èra a la debuta un mecanisme marginal. Mas jogarà un rotle fòrça important en lo desvolopament de la CJCE a comptar dels ans 60.

A la debuta dels ans 60, la CJCE pren en efièch doas arèsts audaciós que cambiaràn prigondament la seuna posicion : en l'[[arèst van Gend en Loos]] (lo 5 de febrièr de 1963) la Cort afirma que drech comunitaricomunautari consernís totes los individùs, e non solament los Estats, pòdon far valer los sus dreches devant los tribunals nacionals (aplicabilitat dirècta) ; en l'[[arèst Còsta contra ENEL]] (lo 15 de julhet de 1964) : afirma la primeiretat del drech comunitaricomunautari suls dreches de los Estats membres.

Los Estats (sustot [[França]], [[Alemanha]] o [[Itàlia]]) protestèron contra aquel arèst, considerat coma un abús d'autoritat. Per aqueles Estats, l'arèst de la Cort suprèma resultava d'una interpretacion desformada dels tractats e anava contra las intencions dels Estats en lo moment de la signatura dels tractats. La Cort suprèma va refutar aqueles arguments en presentant l'arèst Van Gend en Loos coma conformi als objectius contenguts dins los tractats : «L'objectiu del tractat [[CEE]] es d'instaurar un mercat comun que lo foncionament concerna dirèctament los justiciables de la ComunitatComunautat. Aital que, lo tractat «constituissi un acòrdi que crea mai que d'obligacions mutualas entre los Estats contractants» : «constituissi un òrdre juridic novel(...) Que los subjèctes non son pas solament los Estats membres mas egalament los seus ressortissents». Es la posicion de la Cort que fins finala l'emportara. Se los Estats aguèsson volgut redefinir los poders de la CJCE, los auriá calguts cambiar lo contengut dels tractats, çò qu'auriá exigit una unanimitat malaisida de atènher.

Las competéncias de la Cort de justícia de las ComunitatsComunautats Europèas son partejadas entre las tres jurisdiccions (Cort de Justícia, Tribunal de Primièra Instància e Tribunal de la foncion publica).

Se compara Cort de justícia de las ComunitatsComunautats Europèas amb una Cort Suprèma, sul modèl de la Cort Suprèma estadunidana. La Cort de Justícia es ben una juridiccion de tipe federal, per ço que le drech comunitaricomunautari es majoral als drechs dels Estats membres. cependent, la seuna juridiccion es mas limitada : s’exercís solament dins le domeni comunitaricomunautari (lo primièr pilar dels tres [[pilars de l'Union Europèa]]) et dempuèi lo [[tractat d'Amsterdam]] dins los domenis que va a èsser comunitariscomunautaris. Exclusís la politica de defensa e de securitat comuna.

La Cort de justícia jutge principalament de l'interpretacion del drech comunitaricomunautari, del non respect per los Estats membres del drech commuitari e dels perveis contra las decisions del Tribunal de primièra instancia, notadament per las vías de drech seguents :

* La [[question prejudiciala]] per laquela las juridiccions nationalas dels Estats membres o en demandant l'interpretacion d'un tèxte comunitaricomunautari, o en demandant a la Cort se un tèxte comunitaricomunautari es valida. Aquò significa que los particulièrs que voldrián obtendre une decision de la Cort de Justícia non se pòt far solament indirèctament en passant primièrament devant un jutge national que, constatant un ponch de drech exigent clarificacion, adreçara a la Cort de Justícia une [[question prejudiciala]]. A l’origina dotat d’un fonccion purament tecnica, la ramanda prejudiciala es doncas devengut dempuèi los anadas 60 un biais per far constatar los mancaments dels Estats al drech comunitaricomunautari (a la debuta erà una prerogativa dels Estats membres e de la [[Comission Europèa]]).

* Lo [[recors en mancament]] amb que la [[Comission europèa]] o un dels Estats membres vòl far constatar que un d'eles n'a pas respectat sos obligatcons resultant del drech comunitaricomunautari.

Jutge, principalament, de la contestacion dels actes de las institucions comunitariscomunautaris per las personas fisicas ou moralas, per las vías de drech seguentes :

Jutga exclusivament del contentòs entre las institucions o organs comunitariscomunautaris e les seus fonccionaris.