Sòm : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Mertyl (discussion | contribucions)
correccions
Linha 1 :
Lo sòm es un estat fisiologic de repaus del [[còs]] e de l'[[espritesperit]] pendent lo qual el ritme de las foncions organicas diminuíssondiminuisson e la [[consciéncia]] e la volontat son suspenjadas de una manièra total o parcial.
 
I a dos estats fisiologics del sòm clarament diferenciat:
 
* Sòm sincronisat o non REM (''Rapid Eye Movement'', movement rapid dels uèlhs). Es la mai granda part del periòde del sòm e pasa amb un pols cardiac e una tension pulsatil relativament baissosbassas, pauc d'activacion del sistemasistèma nerviós simpatic e abséncia de [[Sòmi]].
* Sòm paradoxal o REM (''Rapid Eye Movement'', movement rapid dels uèlhs). Apareissi ciclicament pendent lo periòde de sòm e es caracterizat per l'activacion del sistemasistèma nerviós simpatic e la gaireben inactivitat del parasimpatic, los movimentsmovements oculars rapids e los sòmis frequents.
 
Tot lo long de la [[nuèch]] se succedíssonsuccedisson cicles complets de sòm de una durada de a pauc pres 90 minutas cadun. Cada cicle es compausat, en aquel òrdre, per una fasefasa de sòm sincronisatsincronizat e una fasefasa de sòm paradoxal.
 
La fase de sòm sincronisat es compausada, en aquel òrdre, per:
 
* Subfase de sòm leugièr. Es aisit esserd'èsser desvelhardesvelhat dins aquela fasefasa. Tend una durada gaireben de 15 a 20 minutas.
 
* Subfase de sòm prigond. Es fòrça malaisit esserd'èsser desvelhar dins aqulaaquela fasefasa. Dura dempuèi de la fin del sòm leugièr fins al començament del sòm paradoxal e tend la funcionfoncion de reparacion fisica del [[còs]]. Es tanben pendantpendent aquela fase que se secreta l'[[ormona]] de la [[creissença]].
 
Pendent un cicle complet de 90 minutas, la durada relativa del sòm sincronisat diminuís e la del sòm paradoxal augmentan, Atal que los primièrs cicles del sòm paradoxal pòt durar pas mai de unas 5 minutas e a partir del quatren cicle pòt durar mai 20 minutas. Tanben, los sòmis del primièr cicle son corts e simples, e a mesura que avança la [[nuèch]] los [[sòmi]]s véndon mai longs, complexos, elaborats e detalhats.
 
A la fin de cada cicle de 90 minutas i a un desvelhar natural avançabans de passar al seguent cicle, es lo moment lo melhor per se desvelhar. Se rendam pas compte d'aquels desvelhars naturals, son normalment ignorats durant la [[nuèch]]. Pauc sovent, se pòt produsir autres desvelhars naturals a cada cambiament de fasefasa dins cada cicle complet, especialament a las primèrasprimièras minutas de la subfase de sòm leugièr, e tanben al principi o durant lo sòm paradoxal. En aquel darrièr cas, es fòrça aisit sovenir del sòm en detalhs.
 
Lo primièr cicle de la nuechnuèch comença diferentament de los autres, i a una fasefasa de vigilança. En aquesta fasefasa es pòt produsir un tipotipe totalament diferent de sòmi nomenat ipnagogic, en que sovent se pòt sentir o veire voses o imatges que sentissèm o véson durant lo [[jorn]].
 
Lo mai comun es de dormir quatre o cinc cicles complets cada nuechnuèch. Aquò equival a sièis oresoras o sèt oresoras e mièja. Es recomanda per una persona adulta dormir en mejan cinc cicles completoscomplets cada nuechnuèch (sèt oresoras i mièja).
 
{{Wiktionary|sòm}}