Discutir:Lenga occitana : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 228 :
Qu'ei jo qui, peth permèr còp, qu'ei botat 2 fòrmas deth Gascon en mes de la dejà présenta, non pas tà valorisar eth "ultralocalise" o entà hèr un tractat de dialectologia com qu'ac èi podut legir. Non, arren de tot aquò, qu'èi botar aqueras duas autas versions por'mor:
 
-Permèrament, tà hèr veir que, com eths autes dialectes, eth Gascon n'ei pas eth madeish d'un costat ar aute dera zòna on ei parlat coma qu'ac podiáposca hèr credercréger era carta deths dialèctes de l'occitan. Aquera qu'ensenha que, laguens cada-un deths grans dialèctes sonque entau Gascon, que trobam tabentanben fòrmas differentas. Meslèu, eth "parlar negre", eth "parlar clar", eth Biarnés o eth Aranés, non mensionat sus aquera carta, que presenta dilhèu autant de diferènças entre eths qu'eth Tolosenc dab eth Gavaldanés. Atau, hèr pareisher aqueras diferènçasdiferenças en tablèu que conpença dab er'ideíaidea faussa d'homogeneítat deth Gascon dèishada pera carta.
 
-Dusaument, hèr pareisher eth Aranés que'm sembla èstar legitima por'mor n'ei pas ua fòrma fantansiosa deth Gascon com qu'ei estat escriu, mès plan un parlar reconèishut e codifiat puish qu'a un estatu oficiau ena val d'Aran ond, ena lei deth "règim especiau dera Val d’Aran", qu'ei ditz: "Era lengua occitana, nomentada aranés en Aran, ei era lengua pròpria d'aguest territòri e ei oficiau en Catalonha cossent damb eth que establissen aguest Estatut e es leis de normalizacion lingüistica". Alavetz, que'm a pareishut normau de botar aquesta auta fòrma de Gascon, ajant vis qu'un aute parlar Provençau, a saber eth Niçart, qu'èra dejà originaument en tablèu.
Torna a la pàgina "Lenga occitana".