Gino Bramieri : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Rei Momo (discussion | contribucions)
Creacion de la pagina amb « {{Infobox |tematica= |carta= }} {| border="1" cellpadding="2" width=255 cellspacing="0" align="right" style="margin: 0 0 1em 1em; text-align:left; border-collapse:… »
(Pas cap de diferéncia)

Version del 26 novembre de 2020 a 07.45

Gino Bramieri
Profession: Umorista e actor de cinèma
País: Bandièra d'Itàlia Itàlia
Data de naissença: 22 de junh de 1928
Luòc de naissença: Milan, Itàlia
Data de decès: 18 de junh de 1996
Luòc de decès: Milan, Itàlia

Luigi Bramieri (nascut a Milan en 22 de junh de 1928, defunctè a Milan en 18 de junh de 1996) foguèt un important actor italian et umorista de cinèma et de teatre del sègle XX.[1]

Italo Terzoli et Enrico Vaime ont été ses auteurs «de référence», il a obtenu de grands succès au théâtre avec leurs scénarios, de La sveglia al collo à Anche i bancari hanno un'anima et La vita comincia ogni mattina.

En plus de sa grande maîtrise à mener des sketches comiques et à créer des personnages et des caricatures, sa spécialité a été de raconter des blagues,[2] en général très brèves (parfois seulement deux phrases), et souvent surréalistes.[3]; [4]

La Carrièra

Television

  • 1954: Esami di maturità,de Ladislao Fodor
  • 1960: Manettoni e Pippo Fantasma de Alda Grimaldi
  • 1961: L'amico del giaguaro de Vito Molinari
  • 1964: Biblioteca di Studio Uno: Il dottor Jekyll e mister Hyde de Antonello Falqui
  • 1964: Biblioteca di Studio Uno: Al Grand Hotel de Antonello Falqui
  • 1967: Graditi ospiti de Vito Molinari
  • 1968: Felicita Colombo de Antonello Falqui
  • 1973: Hai visto mai? de Enzo Trapani
  • 1974: Un mandarino per Teo de Eros Macchi
  • 1975: Punto e basta de Eros Macchi
  • 1979: Anche i bancari hanno un'anima de Pietro Garinei et Gino Landi
  • 1979: Mai di sabato signora Lisistrata de Vito Molinari
  • 1980-1988: G. B. Show de Gino Landi
  • 1990: Risate il Capodanno
  • 1992-1995: Nonno Felice de Giancarlo Nicotra
  • 1995: La sai l'ultima?
  • 1995: Norma e Felice de Giorgio Vignali

Radio

  • Batto quattro, de Terzoli et Vaime
  • Gran Varietà, 1967 et 1968
  • Patatine di contorno, 1976

Autres images

Referéncias

  1. Gino Bramieri, il comico milanese che debuttò tre volte
  2. Bramieri, l' eredita' del sorriso
  3. Gino Bramieri, re della barzelletta
  4. Aldo Grasso, Massimo Scaglioni, Enciclopedia della Televisione, Garzanti, Milano, 1996 – 2003. ISBN881150466X

Ligams extèrnes

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Gino Bramieri.