Salason : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Dhegiha (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
 
Linha 14 :
Pel salatge a sec, se frega la vianda amb de sal mesclat de [[saunitre]] o de cendres de fusta abans de premsar fòrt las pèças las unas sus las autras; aquela operacion se torna fa quatre còps, cada uèit jorns. Las pèças son enseguidas salpicadas de bren per absorbar l’umiditat, e plaçada per secar dins un local caud. Per una conservacion de longa durada, la vianda salpicada de sal es fregada fins a acabar la saturacion dins sas mendres fendalhas, salpicadas encara e plaçada en repaus pendent 24 a 48 oras abans d’èsser fòrça quichada. Una aiga-sal se'n raja qu'es mesa a bolhir e serà utilizat per asagar las pèças abans que torna a salpicar de sal e que se'n plaça en bota (idealament de [[Quercus|casse]], l'[[avet]] donant un gost a la salason)<ref name="Glaire">Jean Baptiste Glaire et Joseph-Alexis Walsh (direc.</ref>.
 
L'aiga-sal es tanben lo banh d’aiga mai o mens fortament salada on se banha la vianda. Pòt venir de fonts naturalament salada coma aquelas de Luminiş o de Mărgineni que los abitants utilizan encara un pauc del sègle XXI. En foncion de la salinitat de l’aiga e del tipe d'aiga-salatge de realizar, s'i poiriá apondre de sal crompat dins lo comèrci e s'evaluava lo gra de salinitat per un mejan ja en usatge pels ancians Romans<span></span>: l'[[Uòu (cosina)|uòu]] fresc que, banhat en aiga-sal, surbonda e indica tanben que la concentracion es bona per la conservacion de la vianda, del formatge o del peisson<ref>[//fr.wikipedia.org/wiki/Caton_l'Ancien Caton l'Ancien], ''{{Lang}}'', 87.</ref>{{,}}<ref>[//fr.wikipedia.org/wiki/Olivier_Weller Olivier Weller], Alexa Dufraisse et Pierre Pétrequin, ''Sel, eau et forêt. ''</ref>.
Quina que siá l’origina de l’aiga, quand laiga-sal es realizada, s'i plaça totalament la vianda e la daissa s’embeure. Se pòt li daissar en permanéncia o la penjar e la secar. Sembla que l’umiditat del clima intervenga dins la causida entre lo salatge a sec o en aiga-sal<ref name="Robiou">Robiou de la Tréhonnais, ''Lard et jambon'', dans ''La Feuille du cultivateur. ''</ref>.
 
Linha 31 :
== Notas e references ==
<references/>
 
[[Categoria:Preparacion culinària]]