Ispània : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Holder (discussion | contribucions)
m corr using AWB
Linha 95 :
Pompèu Troge bastiguèt tota una imatge suls seus abitants afirmant que los ispans avián preparat lo còs per l'abstinéncia e la fatiga, e l'encoratjament a la mòrt: dura e austera sobrietat en tot.<ref>{{en}}Adler, Eric. Valorizing the Barbarians: Enemy Speeches in Roman Historiography, 2011, p.39. ISBN 0292726287. «Dura omnibus et adstricta parsimònia»</ref>
 
[[Valeri Maxim]] la nomenava ''fides celtiberica''.<ref>{{la}}Maxim, Valeri. Valerii Maximi Libri novem factorum dictorumque memorabilium . apud Samuelem Luchtmans, 1726, p.978.</ref> Segons aquesla ''fides'', l'ibèr consagrava l'anma al seu cap de trubú e considerava coma ilicit d'i sobreviure dins la batalla. Es la coneguda ''devotio'' o l'abnegacion ibera dels començaments de l'empèri roman. (A l'[[Edat Mejana]] èra importanta aquela fidelitat dels celtibèrs que nomenava entre eles leialtat ispana).
 
A la seuna epòca sortiguèt una òbra l'''Expositio totius mundi'' que descriu Ispània coma ''Spania, terra llauna et màxima, et dives viris doctis'' (Spania, tèrra larga e vasta, e amb abondoses òmes savis). Dins aqueles temps lo nom d'Hispania e Spania ja èra concurrents.