Fantasiá : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Balisa : editor de codi 2017
Cedric31 (discussion | contribucions)
Correccion ortografica
 
Linha 2 :
 
== Istòria ==
La [[mitologia]] anciana conten d'elements fantastics mas qu'a l'epòca avián un caractèr explicatiu e se consideravan coma vertadièrs, alara se pòt pas considerar coma fantasiá pròpiamentpròpriament dicha (cal una volontat conscienta de mesclar d'elements sobrenaturals inventats). La fantasiá coma genre sorgís, doncas, a fins del sègle XVIII e del començament del XIX, ligada al preromanticismepreromantisme.
 
== Sosgenres ==
Amb l'aument dels romans de genre fantastic (e posteriorament de filmes), aquel se dividís en divèrses subgèneressosgenres:
* [[Fantasiá escura]].
* [[Ucronia|Istòria alternativa]]: partís d'un eveniment real e bastís una ficcion qu'auriá pogut se passar s'un dels elements aviá cambiat (per exemple se la victòria dins una guèrra s'èra anada cap l'autre partit).
Linha 12 :
* [[Fantasia parodica]]: Òbras fantasticas que parodian los grands classics del genre, se destaca l'òbra de [[Terry Pratchett]] e las nombrosas parodias de la trilogia de [[John Ronald Reuel Tolkien|Tolkien]].
* Mitica: torna crear de grandas mitologias dins d'epòcas diferentas.
* [[Sciéncia-ficcion]]: mesca d'elements d'ambedosambedós genres.
* D'espasa e mascariá: basada sus d'eròis sovent amorals o qu'utizanutilizan la fòrça fisica e la mascariá per véncer, coma las òbras de Conan. Una evolucion d'aqueste genre derivèt en lo [[sword and planet]].
* [[Món perdut|Mond perdut]].
* [[Fantasia contemporània|Fantasia contemporanèa]] adapta los fenomèns magics o sobrenaturals en un entorn actual e versemblant.
Linha 21 :
Lo cinèma fantastic correspond a de filmes amb de tèmas de fantasiá, mai sovent compren de magia, de monds de fantasiá exotica, o de faches, personatges o creaturas absoludament irrealas que pas cap apertenon a la realitat coneguda del nòstre mond, en contraste amb lo cinèma de sciéncia-ficcion o del cinèma d'òrre, qu'an o pòdon aver una basa realista o scientifica. A vegada tanben s'utiliza lo tèrme "fantastic" dins un sens mai larg per far referéncia a tota aquela classa de cinèma en general.
 
La categoria a tant a veire amb lo subjècte coma amb lo contèxte e i a de segur de transposicion entre los genres. Per exemple, al subjècte de [[Star Wars]], coma lo concèpte de la Fòrça (dins lo sens mistic de la trilogia originala), se pòt considerada coma fantasiá malgrat que s'ancoraancòra dins un entorn de sciéncia-ficcion, que los eròis utiliza se movonmòvon dins de tèmas de sciéncia-ficcion, coma lo viatge dins lo temps, per crear la fantasiá.
* Lo cinèma de supereròis sembla tanben complir las exigéncias dels genres de fantasiá o de la sciéncia-ficcion, mas abitualament es considerat coma un genre d'esperse.
 
* Lo cinèma animat o per enfant es pas sempre classificat coma fantasiá, coma pas sempre o son los animals non umans parlants. [[Bambi]], per exemple, es pas fantasiafantasiá, tampauctanpauc es [[Toy Story]], pasmespasmens s'aquel darrièr s'apròcha mai de la fantasiá que lo primièr.
 
* Lo cinèma surrealista es tanben pròche del fantastic, mas a causa de las convencions narrativas del genre es considerat mai sovent coma una categoria a despart.
Lo cinèma fantastic ten son origina dins lo cinematograf dels fraires Lumiere. Mercés a aquela invencion lo francés [[Georges Méliès|George Méliès]] fondèt un estudioestúdio cinematografic que se desvolopèt, amb el coma directonrdirector aqueste genre cinematografic. Un de son films mai conegut es Lo Viatge cap a la Luna (1902). 
 
=== Festenals ===
Linha 33 :
 
* '''Fantasporto''', en Portugal es considerat un dels mai important del mond pel cinèma fantastic, tanben amb lo '''Festenal de Cinèma de Sitges''', (Catalonha).
* En Euròpa i a tanben lo '''Festenal de Cinèma Fantastic''' de BrussellasBrussèlas, celebrat dins la capitala de Belgica.
 
* AEn IspanoamèricaIspanoamerica, lo mai conegut es aqueste '''Buenos Aires Roge Sang''', un festenal de cinèma fantastic e cinèma d'òrre, centrat sus la produccion ultraindependientaultra-independenta del genre.
 
=== Filmografia ===
Linha 51 :
 
== Autors fantastics notables ==
* [[John Ronald Reuel Tolkien|John R.R. Tolkien]], Creèt la Tèrra Mejana, per que crètcreèt diferentadiferentas lengas derivadas del [[Lengas celticas|cèlta]], e bastiguèt diferents romans coma "[[Lo Hobbit]]" e la trilogia del Senhor dels Anèls.
* [[J.K. Rowling|Joanne Kathleen Rowling]], Amb los diferents romans pels joves a l'entorn del personatge de [[Harry Potter]].
* [[George R. R. Martin|George R.R. Martin]]
Linha 60 :
 
== Bibliografia ==
* {{Revista|nom=Charlotte|nom2=Neil|nom3=Andrew|nom4=Barry|títol=Core Collections in Genre Studies: Fantasy Fiction 101|volum=48}}, Charlotte; , Neil; , Andrew; , Barry; , Jessica «Core Collections in Genre Studies: Fantasy Fiction 101». , , , , pàg.  .
 
== Ligams extèrnes ==