Roergue : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Gabones (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil
Cedric31 (discussion | contribucions)
correccion ortografica
Linha 4 :
}}
[[Image:Blason Rouergue.svg|200px|thumb|right|Blason de la província de Roergue]]
'''Roergue''' (o eventualament ''Roèrgue''<ref>''La fonologia francesa, qu’impausa una [e] larga e enebís una [e] estrecha en sillaba barrada (Mèze, Sète, Rodez, Rouergue), entraïna en occitan una dobertura erronèa : Mèsa*. Sèta*, Rodes* e mai benlèu la forma Roèrgue ([[Alibèrt]] 1935. 471 ; Vaissièr 1879) en fàcia dei formas normalas que son, segon lo TDF, Mesa, Seta, Rodés e probablament Roergue (TDF : <Rouërgue>5, [[Cantalausa]] escriguèt dins L’occitan que la forma usuala en roergat es ben Roergue, aquesta forma es estada chausida tanben per leis Edicions de Roergue). Per Rodés e Roergue, la barradura de e es naturala aen respiechrespièch dandel latin que ten una ē lònga dins leis etims Rutēnos e Rufēnicum.'', ''L’occitan, lenga fantasmada : l’exemple de la toponimia'',
[[Domergue Sumien]] http://books.openedition.org/pulm/1024</ref>) es una anciana província d'[[Occitània]] (e del Sud de [[França]]) correspondent aproximativament a l'actual departament d'[[Avairon (departament)|Avairon]]. Aprèp aver fach partida del [[Comtat de Tolosa]], foguèt restacat a [[Guiana]] abans de n'èsser destacat a l'ocasion de la formacion de la província de la [[Nauta Guiana]] en 1779.
 
Linha 32 :
*'''Divisions eclesiasticas''' : Las parròquias d'aquesta província èran repartidas entre la [[diocèsi de Rodés]] e la de [[diocèsi de Vabres|Vabres]].
 
*'''Divisions judiciàrias''' : Jol regne dels comtes de Roergue e de Rodés, la justícia i èra administrada en lor nom per de vicaris o viguièrs. Se comptava setze vigariás en 1349. Èran : [[Peirussa lo Ròc|Peirussa]], [[Rocacezièra]], [[Najac]], [[Vilanòva]], [[La Roca Valserga]], [[La Guiòla (Roergue)|La Guiòla]], [[Sauvatèrra de Roergue|Sauvatèrra]], [[Sant Genièis (d'Òlt)|Sant Geniés d'Òlt]], [[Sant Roma de Tarn]], [[VerfuèlhVerdfuèlh]], [[Sant Africa]], [[Sent Antonin]], [[Cassanhas Begonhés]], [[Milhau]], [[Corripèira]] e [[Vilafranca de Roergue|Vilafranca]]. A l'escalon superior, la justícia èra renduda pel [[senescal]] de Roergue]].
En 1789, Roergue èra devesit entre la [[Senescalciá de Roergue]] qu'ocupava un sèti a Vilafranca de Roergue, que ne dependiá lo balhatge de Milhau, e la Senescalciá de Rodés (correspondent al [[Comtat de Rodés]]).
 
Linha 45 :
Vesins e aliats dels [[Arvèrnes]], los Rutèns los seguiguèron dins lors expedicions al delà dels [[Alps]] e combatèron dins lors rengs. Betultich o [[Bituitos]], cap dels Arvèrnes, comptava dins son armada vint dos mila arquièrs rutèns, quand, jonch als [[Allobròges]], caminèt contra lo cònsol [[Quintus Fabius Maximus]] e li liurèt batalha al confluent de [[Ròse]] e d'[[Isèra (riu)|Isèra]], l'an 121 abans l'èra crestiana. Se sap que l'armada confederada foguèt vençuda e qu'una partida del país dels Rutèns se trobèt compresa, jol nom de ''Rutèns provincials'', dins la [[Província romana]], que s'espandiguèt fins a [[Tarn (riu)|Tarn]].
 
S'apelèt ''Rutèns independents'' los qu'abitavan sus la riba esquèrra d'aqueste riu ; mas aquestes darrièrs tardèron pas de subir lo sòrt dels seus fraires. Aguent pres part a la revòlta de [[Vercingetorix]] contra [[Juli Cesar|Cesar]], foguèron vençuts e someses. Tre alara, coma la rèsta de las [[Gàllia]]s, tot lo país dels Rutèns rentrètrintrèt jos la dominacion romana. Dins la division de las Gàllias per [[August]], foguèt comprés dins [[Aquitània]], e dins Aquitània primièra jos [[Valentinian]]. Roma i establiguèt de colonias, i bastiguèt de temples, de cirques, d'aqüaductes ; de vias publicas percorreguèron lo país dins totes los sens. Al [[sègle V]], s'i parlava la lenga latina.
 
Aqueste foguèt, se ditz, [[Sant Marcial]] que, lo primièr, venguèt predicar l'[[Evangèli]] als Rutèns, en l'an 250. Al [[sègle IV]], los crestians èran ja nombroses dins Roergue. Çaquelà, al sègle V, Ruth, la divinitat celtica, i èra encara adorada. [[Sant Amanç]] entreprenguèt de convertir aqueste pòble. « ''Un jorn qu'aqueste sacrificava a Ruth'', ditz un istorian, ''Amans apareguèt e li reprochèt son impietat e sos excèsses ; mas, vesent qu'al luòc de se rendre als esfòrces de son zèl entrava en furor contra ala, invoquèt lo Sénher, e tot d'un còp de nivoladas espessas s'amontèron, lo tròn grondèt, esclatèt, e l'odiós simulacre tombèt en pèças.'' » A aquesta vista, los Rutèns se getèron als pès del sant e demandèron lo bateg. Çaquelà, en rendent als Galleses lors dreches politics, l'emperaire [[Honorius]] lor aviá impausat de contribucions exorbitantas. Amans rescatèt los Rutèns d'aqueste tribut. Aquesta sollicitud acabèt de li ganhar los còrs.
Linha 51 :
==Comtat de Roergue e Comtat de Rodés==
 
Aprèp aver fach partida de la província romana d'[[Aquitània primièra]], Roergue foguèt destacat per [[Carles lo Calv]] del [[ducat d'Aquitània]] e plantat en comtat al profièch d'una branca cadetacabdèta de l'[[Ostal de Tolosa]]. A la mòrt de la comtessa [[Joana de Tolosa]], filha del darrièr comte de Tolosa [[Raimon VII de Tolosa|Raimon VII]] e esposa d'[[Anfós de Peitieus]], fraire de [[Loís IX de França|sant Loís de França]], Roergue foguèt incorporat a la corona de França.
 
L'arribada dels [[Capecians]] provoquèt l'abandon de la vièlha [[Senescalciá]] de [[Najac]], fidèla a la dinastia ramondina, al profièch d'una vila novèla : [[Vilafranca de Roergue]]. La capitala de la província foguèt transferida a [[Rodés]], pus centrala, qu'aprèp la Revolucion.