Infraccion : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Crèa en tradusissent la pagina « Infraction »
 
Ricou31 (discussion | contribucions)
Linha 19 :
* En [[drech penal francés]], las infraccions son classificadas dins tres categorias, segon lor gravetat: [[Contrvencion|contrvencions]], [[Delicte|delictes]] e [[Crime|crimes]].
 
* L'[[Alemanha]], que, dins son còdi penal de 1871 aviá adoptat la meteissa division tripartita que França, i renocièt dempuèi [[1945]] al benefici d'un sistèma bipartit reconeissent que los crimes (''{{Lang|de}}Verbrechen'') e los delictes (''{{Lang|de}}Vergehen'')<ref>R. Langeais, p. 387.</ref>. Pasmens, creèt las « infraccions reglamentàrias » (''{{Lang|de}}Ordnungswidrigkeiten'') que son ligadas al drech administratiu mas presenton de similituds amb l drech penal.
 
* Lo dualisme es present tanben en [[Itàlia]] e en [[Espanha]], mas dins aquel darrièr se destria entre los ''{{Lang|es}}''<span></span>: los « graus » e los « mens graus »<ref>R. Langeais, p. 388.</ref>.
 
* Al [[Reialme Unit]], lo drech anglés passèt d'un sistèma tripartita a un sistèma bipartit. La distinccion màger se fa entre los ''{{Lang|en}}indictable offenses '' (« infraccions amb accusacion ») e las ''{{Lang|en}}non-indictable offenses'' (« infraccions sens accusacion »), solas las primièras demandant lo jutjament d'una [[jurada]]. Mas tanben existís d'''{{Lang|en}}either-way offenses'' (« infraccions d'una quina que siá via ») per que se reunís una jurada prenent en compte mai d'un paramètres mas subretot lo ''plea bargain'' ([[Negociacion de plaid|tractament de plaid]]) de l'accusat (segon que se declara copable o non-copable)<ref>R. Langeais, p. 389.</ref>.
 
== Notas e referéncias ==