Momia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Crèa en tradusissent la pagina « Momie »
 
Ricou31 (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 1 :
[[Fichièr:Momias_de_Llullaillaco_en_la_Provincia_de_Salta_(Argentina).jpg|vinheta|Momia d'un dels tres enfants de Llullaillaco dins la [[província de Salta]] ([[Argentina]])]]
[[Fichièr:Mummy_Louvre.jpg|vinheta|Momia al [[Lovre]]]]
Una '''momia''' (del latin medieval ''mummia'', « substància liquida extracha dels cosescòsses embaumats utiliszada coma dròga medicinala », lel meteis venet de l’[[Arabi|arab]] مومياء, mūmyāʾ, « mescla de pega e de quitran, substància que los ancians Egiptcians utilizavan per embaumar lors mòrts », derivat del [[persan]] موم, mūm, « cera »<ref><span class="ouvrage" id="Bertrand2013"><span class="ouvrage" id="Georges_A._Bertrand2013">Georges A. Bertrand, <cite class="italique">Dictionnaire étymologique des mots français venant de l'arabe, du turc et du persan</cite>, L'Harmattan, <time>2013</time>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;114</span></span><span class="ouvrage" id="Bertrand2013"></span></ref>) es un cadavre qu'es preservat de la destruccion e de la putrefaccion per de rasons naturalas o per de tecnicas umanas.
 
Mai sovent, s'agís d'una intensa dessicacion e d'una desinfeccion (per evitar la proliferacion dels [[Micròbi|micròbis]] que provòca la putrefaccion del cadavre). Es dessicacion naturala dins una cauna sepulcrala qu'es a l'origina de la momia mai anciana atestada<span></span>: la momia de Fallon. Descobèrta en 1940 dins la Cauna de l'Esperit, sa datacion en 1996 al [[carbòni 14]] creèt una surpresa imensa, son adat d'en primièr donat a {{Unitat|2000|ans}} s'alunhèt fins a {{Unitat|9415|ans}} (mai o mens 25 ans).
Linha 11 :
Segon los tèxtes dels sarcofags, los [[Egipte antica|Egipcians]] de l'[[Antiquitat]] que cresián que la preservacion del cadavre dels [[Faraon|faraons]] (puèi dels notables e quitament d'animals coma los cats; d'animals momificats foguèron trobats per milièrs dins los sites sagrats de l'Egipte antica) li asseguravan una vida eternala dins l'al delà, utilizavan un ensemble complèxe de tecnicas coma lo retrache de las viscèras e del [[cervèl]], lo lavatge al natrum, l'emplissatge del còs amb de [[Quitran|quitrans]], de [[Bitume|bitumes]] e de [[Plantae|plantas]], la proteccion extèrna de la momia essent completada per un embalatge dins un ret de fòrça vetas.
 
En realitat, alara que la veraia momificacion destinadas als privilegiats aparéis a la [[IVau dinastia egipciana|IVa dinastia egipciana]] amb la foncion d'embaumaires titolats, de tecnicas de preservacion dels cosescòsses (per exemple l'inumacion per la quita larena cauda que secava los cosescòsses) existissiá a partir de -4500 alara que de tecnicas de momificacion mai simplas s'espandiguèron a partir del [[millenni I abC]] e practicadas per totas las jaças de societat<ref><span class="ouvrage" id="Appelboom.2C_Christine_Bluard1997"><span class="ouvrage" id="Thierry_Appelboom.2C_Christine_Bluard1997">Thierry Appelboom, Christine Bluard, <cite class="italique">L'art de guérir: images de la pensée médicale à travers les temps</cite>, FACEM, <time>1997</time>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;38</span></span><span class="ouvrage" id="Appelboom.2C_Christine_Bluard1997"></span></ref>. De momias parcialas (mandibulas o mans momificadas de femnas a [[Nekhen|Ieracompolis]]) foguèron trobadas a partir de [[Millenni IV abC|3600 abC]]<ref><span class="ouvrage" id="Maria_Szpakowska2008"><span class="ouvrage" id="Kasia_Maria_Szpakowska2008"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : anglais">en</abbr>)</span> Kasia Maria Szpakowska, <cite class="italique" lang="en">Daily life in ancient Egypt</cite>, Blackwell Pub, <time>2008</time>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;182</span></span><span class="ouvrage" id="Maria_Szpakowska2008"></span></ref>.
 
Tanben i a de momias crestianas en Egipte antica. L'adopcion progressiva del cristianisme per la populacion egipciana acabèt pas subte amb la practica de la momificacion. Es a partir del sègle II que s'encontra de marca de cristianizacion, per exemple a [[Alexàndria]], puèi pauc a pauc endacòm mai. La practica de la momificacion jamai foguèt enebida pels tèxtes canonics crestians. Mai lo fach que los crestians creson a la resurreccion dels mòrts s'acòrda plan amb la volontat de preservacuon dels cosescòsses. Pasmens la tecnica es diferenta. Se nota pas cap de marca d'evisceracion abdominala, alara que l'extraccion de las viscèras èra un gest primordial dins la momificacion. Lo natrum èra tanben utilizat. Mas los defunts èran pas embaumats del meteis biais.
 
Una etiqueta de fusta inscritcha ligada a la momia, a l'[[Periòde roman d'Egipte|epòca romana]], servissiá a identificar lo còs d'entre las desenas amolonats pendent las inumacions collectivas.
Linha 19 :
La medecina araba utiliza sovent de mummia&nbsp;[[:en:mummia|<span class="indicateur-langue" title="Équivalent de l’article « mummia » dans une autre langue">(en)</span>]]
[[Catégorie:Article contenant un appel à traduction en anglais]]
, polvera eissida d'aquelas momias egipcianas qu'èran supausadas aver lo don de garrir contre fòrça malautiás (cefalèas, nausèas, paralisia, mals de gòrja, fracturas, tuberculòsi, eca.), èsser un bon engrais. Aquela medecina foguèt introducha en Euròpa al retorn de las crosadas. Aquela polvera venguèt tant al vam (mai la ''mummia bianca'' veniá de cadavres de drolletas mòrtas verges, que la ''mummia nera'' eissida de momias empegadas de bitum<ref><span class="ouvrage" id="Dunand.2C_Christiane_Zivie-Coche2003"><span class="ouvrage" id="Fran.C3.A7oise_Dunand.2C_Christiane_Zivie-Coche2003"><span class="indicateur-langue">(<abbr class="abbr" title="Langue : italien">it</abbr>)</span> Françoise Dunand, Christiane Zivie-Coche, <cite class="italique" lang="it">Dei e uomini nell'Egitto antico (3000 a.</cite></span></span></ref>) que se desvolopèt al sègle XV un comèrci de momias egipcianas mas tanben d'escrocariás, per exemple prenent de cosescòsses panats sus las forcas<ref><span class="ouvrage" id="Charlier2006"><span class="ouvrage" id="Philippe_Charlier2006">Philippe Charlier, <cite class="italique">Médecin des morts. </cite></span></span></ref>. Se desvolopèron tanben lo baume de momia, la licor de momia amb de supausadas vertuts curatriças<ref><span class="ouvrage" id="Le_Breton2006"><span class="ouvrage" id="David_Le_Breton2006">David Le Breton, <cite class="italique">La saveur du monde. </cite></span></span></ref>. Al sègle XVI, le brun momia èra utilizada en alquimia, coma tintura e coma pigment per las pinturas d'òli. Al sègle XVIII, des sessions publicas de destrocelament de momias se debanan dins los cabinets de curiositats. Fins al sègle, de millièrs de momias umanas e animalas son importacas d'Egipte per servir de papièr d'embalatge, de fusta de caufatge, de combustible per las maquinas de vapor o d'engrais<ref><span class="ouvrage" id="Mathieu2013"><span class="ouvrage" id="Fr.C3.A9d.C3.A9ric_Mathieu2013">Frédéric Mathieu, <cite class="italique">Une brève histoire de mondes : crises et complexités, de Copernic aux univers multiples</cite>, C/A, <time>2013</time>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;587</span></span><span class="ouvrage" id="Mathieu2013"></span></ref>. En 1888, las momias de <span>300 000</span> cats son descobèrtas dins una necropòli egipciana. Trissadas, 19 tonas son mandadas per servir d'engrais a d'agricultors d'Angletèrra<ref><span class="ouvrage" id="Annouchi2010"><span class="ouvrage" id="Marc_Annouchi2010">Marc Annouchi, <cite class="italique">L'encyclopédie de l'inutile</cite>, Bouquineo, <time>2010</time>, <abbr class="abbr" title="page(s)">p.</abbr>&nbsp;57</span></span><span class="ouvrage" id="Annouchi2010"></span></ref>.
 
== China ==
[[Fichièr:Momie_de_Jingzhou.jpg|vinheta|Momia del Musèu d'istòria de Jingzhou]]
Dempuèi los [[ans 1970]], se trobèt en [[Republica Populara de China|China]] de cosescòsses embaumats dins un estat de conservacion excepcional. La soplesa dels membres, la conservacion de totas las partidas del còs es tan excepcionala, que los cercairess chineses los nomenan « còs fresc », qu'an pas res dels cosescòsses desecats de las momias egipcianas.
 
=== Las descobèrtas de las momias ===
Una momia chinesa foguèt descobèrta en [[1972]] per l'arqueològ Paul Fabre e son filh Francois-Maurice Fabre<span></span>: es lo còs d'una femna, descobèrta ''in situ'', que los membres gardèron tota lor souplesa.
 
Lo meteis an, uèit cosescòsses momificats son descobèrts a Qilakitsoq, al [[Groenlàndia]].
 
En [[1974]], a Mawangdui a {{Unitat|300|km}} al nòrd de Jingzhou, una momia foguèt descobèrta, presentent de caracteristicas de conservacion tanben excepcionalas. Sa sang foguèt analizada ([[Grop sanguin|grop]] AB). Lo personatge atal embaumat se nomenava Su-Hi, e èra magistrat, mòrt en [[-167]]<ref>Mais le (?) était trop poreux pour résister à l'épreuve du temps. </ref>.
Linha 46 :
 
=== Desèrt de Gòbi ===
Fa 500 ans, nuòu membres d'una meteissa famillha foguèron escanat dins lo [[desèrt de Gòbi]]. Los assassins abandonèron los cosescòsses, las còrdas encara ligada a lors còls trencats. De pastres los descobriguèron en [[1974]], momificats per l'aire del desèrt. Las victimas, de joves enfants e un òme quadragenari, ajudan ara los scientifics per tornar escriure la vida rufa (e la mòrt) dels nomads al començament de la [[dinastia Ming]]. L'analisi complèta durèt d'ans, mas l'[[Acid desoxiribonucleïc|ADN]] e los resultats d'autres tèsts luran ja d'indicis. Seriá un castig e non pas un crime, avança Bruno Frohlich, [[Antropologia|antropològ]] legista a la [[Smithsonian Institution]], qu'estudia las momias dempuèi 2004. Una fauta comesa per un individú podèt aver provocat la punicion de tota sa familha.
 
== Autras civilizacions ==
Linha 54 :
En [[1995]], la momia incà chafrada ''Juanita'' foguèt descobèrta al [[Peró]], près d'[[Arequipa]], per l'antropològ e andinista Johan Reinhard. Èra a gaireben {{Unitat|6300|mètres}} d'altitud, sul volcan Ampato, e foguèt descobèrta a cauda de la fonda de cinquante mètres de glaç provocada per l'erupcion d'un volcan vesin. Lo còs de drolla, vièlh de mai de {{Unitat|500|ans}}, es remarcablament conservat (d'en primièr pel glaç, ara artificialament) e es expausada al musèu ''Santuarios Andinos'' d'Arequipa.
 
Fòrça autras [[Civilizacion|civilizacions]] son conegudas per aver practicat l'embaumament dels cosescòsses a mai o mens granda escala:
* Los [[Civilizacion astèca|Astècs]];
* Los [[Tibet|Tibetans]], que ne fasián l'onor als lamas avent capitat un nivèl naut de saviesa;
Linha 63 :
== Momificacion naturala ==
[[Fichièr:Momie_naturelle.jpg|vinheta|Resultat d'una momificacion naturala ([[British Museum]])]]
A vegadas se trobèt de cosescòsses naturalament momificats, coma:
* un caçaire del Neolitic momificat (liofilizacion naturala) dins los Alps austrians;
* fòrça exemples d'òmes de las torbièras, per l'Euròpa del Nòrd :
** lo còs naturalament momificat, dins una torbièra al Danemarc, de l'òme de Tollund,
** l'òme de Lindow (mitat de sègle I AbC) (descobèrt en agost de 1984 dins lo Cheshire, en Angletèrra, benlèu victima d'un sacrifici). Visible al [[British Museum]] ;
* los cosescòsses dels Nazcas, inumats dins lo desèrt, se son momificats naturalament;
* près d'una vintena de còs Incas foguèron trobats dins los monts, servats pel glaç. Serián d'enfants sovent nòbles sacrificats per apasimar los dieus, pendent las erupcions volcanicas, de tèrratrèm o quand l'Inca èra grevament malaut.
* los cosescòsses de Tokhariens, dins lo [[bacin de Tarim]] (desèrt de l'Oèst de la China);
* d'animals coma los [[Mamot|mamots]] preservats dins lo glaç de [[Siberia]];
* los cadavres de Pompei;