Antòni Clet : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 1 :
'''Antòni Clet''' ([[Lo Puèi de Velai]], [[17 de julhet]] de [[1705]]-[[22 de novembre]] de [[1785]]) foguèt un escrivan e estampaire occitan.
Èra lo filh de Gaspard Klett, un estampaire [[Saxònia|saxon]] sortit de [[Drèsda]] arribat al Puèi a la fin del s. XVII coma companhon a l’estampariá de Delagarde.
 
Foguèt l’estampaire major del [[Lo Puèi de Velai|Puèi de Velai]] al [[sègle XVIII]], nomenat « estampaire del rei » en [[1751]]. Estampèt una òbra de Mgr Lefranc de Pompignan, avèsque del Puèi que foguèt atacada per [[Voltaire]] (lo libre del filòsòf es a la bibliòteca de St Petersborg).
 
Foguèt tanben l’autor major en lenga del Puèi per lo [[sègle de las Luses|sègle de las lutz]] (un istòrian velaiés, Louis Portal escriguèt en 1903: "''il a écrit l’idiome du Puy dans sa pureté''"). Escriguèt fòrçafòrças òbras (nadals, peças de teatre) que solament tres fogueronfoguèron conservadas, doas dins una mescla de francés e d’occitan (''Monsieur Lambert'' (1757) e ''le Sermon manqué'' (1749) - amb los titols en francés)<ref>Francisque Mandet, ''Histoire du Velay''</ref>.
==Sas òbras==
''Monsieur Lambert'' conta las aventuras del cirurgian e ancian sodard Lambert, que foguèt estat elegit cònsol del Puèi e que volguèt « ranjar la canalha del Puèi », mas que i arribaarribèt pas... Aquesta peceta es un extraordinari testimòni sobre lo monde e la capitala del Velai al mièg del sègle 18. L’acte 1 es en occitana a 85 % (Friquètà, la filha de Lambert vòl que parlar francés). Es lo cap d’òbra de Clet.
 
''Le Sermon manqué'' conta las aventuras de l’abat Vivier que foguèt invitat per dire lo Sermon al convent de Vals mas davant que de montar en cadèira s’ensalvèt per la fenestra. Vai alara “ tombar las parets” de la vinha del père Guilhòt. Es tanben un testimòni sobre lo país del Puèi, en aquel temps plantat de vinhas. Es burlesc e curiosament mòderne.
[[File:Antoine Clet 3.JPG|thumb|Ostal e estampariá d’A. Clet]]
 
Las doas peças foguèron publicadas dins las annadas 1840 al Puèi per lo rèire-petit-filh François-Marie Clet. Dison que fòrces abitants del Puèi decoran las tiradas al sègle 19…19.
Placa posada en la Santa-Estèla de 1923 sobre l'ostal-estamparia de A Clet
 
Las doas peças foguèron publicadas dins las annadas 1840 al Puèi per lo rèire-petit-filh François-Marie Clet. Dison que fòrces abitants del Puèi decoran las tiradas al sègle 19…
Fòrças versions èran manescrichas que Clet podiá pas estampar soas òbras: un estampaire del rei duviá èstre de “bona vida e religion”.