Aranés (parlar) : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
m A protegit « Aranés (parlar) » : Vandalisme excessiu ([Modificacion=Blocar los utilizaires novèls e los utilizaires anonims] (indefinit) [Cambiament de nom=Blocar los utilizaires novèls e los utilizaires anonims] (indefinit)) |
|||
Linha 35 :
== Caracteristiques der aranés ==
Era separacion politica der aranés avó consequéncies sus era evolucion de la lenga, com ac muisha Aitor Carrera <ref>Aitor Carrera. "[http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000215%5C00000101.pdf L’occità de la Vall d’Aran davant dels parlars gascons veïns.Implicacions lingüístiques de la separació política]", ''La reintegració de la Vall d'Aran a Catalunya'', Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, 2015, pp. 63-96</ref>.
Abantes d'aquera separacion, er aranés ère part deth gascon pirenenc que n'a es trets evolutiu a partir deth latin vulgar:
* Pas de F latina a H: FERRUM> ''hèr''
* Queiguda de N intervocalica: FARINA> ''haria''
* Aparicion de A- protetica deuant de R iniciau, en tot doblar-se atau era R: ROTA> ''arròda''
* Evolucion de LL latina interiora o finau a TH: VITELLU> ''vedèth''
* LL intervocalica passe a R: BELLA> ''bèra''
* Cap de L finau de sillaba a U semivocau: SAL> ''sau''
* Metatèsi de –R: VENTRUM> ''vrente''
* Article pirenenc ''eth/era''
* Era aspiracion dera H non se hè capmès en Aran (totun, se pòt encara sénter un shinhalon a [[Canejan]] e [[Bausen]]).
* Prononciacion /a/ dera -a atòna finau (tret comun tamb es parlars de [[Luishon]] e de bères vaths de [[Bigòrra]] (Asun, Ador, etc) e, en Bearn, dera Hauta Vath deth Gave de Pau.
Linha 58 ⟶ 57:
* Plurau en -i des determinants, pronoms e de quauqui noms e adjetius: ''aguesti, toti.'' Aqueth tret qu'a ua origina lengadociana antiga.
* AVER qu'ei eth solet auxiliar: ''a estat''.
| |||