Gabon : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Algovia (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Algovia (discussion | contribucions)
Linha 98 :
=== Lo periòde coloniau ===
 
La colonizacion de Gabon acomencèt en 1849 ambé la fondacion de [[Libreville]] per lei [[França|Francés]]. En 1862, avián agantat l'estuari dau riu [[Ogòe]] e lo cap Lopez. Entre 1875 e 1878, l'oficièr [[Pierre Savorgnan de Brazza]] menèt l'exploracion dau cors d'aiga e agantèt lo Bacin de Congò. Una segonda expedicion en 1879-1880 li permetèt d'agantar la vau bassa dau fluvi e de signar dei tractats d'amistat ambé divèrsei caps locaus. Ratificats en 1882 per lo parlament francés, venguèron la basa de la colonizacion francesa de l'interior dau continent. En 1883-1885, una tresena expedicion dirigida per Brazza permetèt ai Francés d'assegurar sei posicions en [[Gabon]] e sus la riba drecha de [[Congò]] onte fondèron [[Brazzaville]]. En 1884, d'acòrdis ambé de caps locaus, [[Belgica]] e lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]] permetèron de fixar lei limits d'influéncia respectivas a l'èst e au sud.
 
La corsa coloniala si desplacèt alora vèrs lo nòrd. Tre 1886, Brazza assaièt d'agantar lei rius Sanghas e Obangui. Li fondèt [[Bangui]] en 1889. Puei, contunièt de progressar en direccion dau nòrd e conquistèt la màger part de la futura [[Africa Eqüatoriala Francesa]] (AEF). Dins lo corrent deis annadas 1890, la region atirèt l'atencion de companhiás desirosas d'i crear de plantacions d'evèas. En despiech de l'oposicion de Brazza, obtenguèron contentament en 1898 e una partida dau territòri gabonés fèt partida dei 38 concessions cedidas per lo govèrn francés.