Marcela Delpastre : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 6 :
Marcela Delpastre es nascuda lo 2 de feurier 1925 a Germont sus la comuna de [[Chamberet]] en [[Corresa]]. Filha, pita filha, reira pita-filha de paisans lemosins, 'la naisset au cuer de la civilizacion paisana lemosina. Chas ela auviguet e aprenguet doas lengas, l'occitan mai lo francés. Fuguet escoliera a [[Surdòu]] e a [[Sent Liunard]] ([[Nauta Vinhana]]) puei anet au collegi de [[Briva]] (Corresa) ente aguet un bacalaureat filosofia-literatura. Puei faguet un passatge a l'Escòla daus Arts decoratius d'a [[Limòtges]]. Se passionet per las fòrmas umanas (los visatges, las corbas femininas..) e a l’estetica en generau.
En 1945 tornet viure a Germont, dins la
Tot en trabalhant, que ‘la sia
A la fin de las annadas 40 e a la debuta de las annadas 50, alora que los quaserns de poemas e de nòtas començavan de s’apilar, Marcela Delpastre envoiet daus textes per quauquas
A la debuta de las annadas 60, la Marcela veiguet s’apreimar la mòrt de son pitit vilatge de Germont e constatet emb dolor la mòrt de tota la civilizacion paisana tradicionala e milenària dau [[Lemosin]]. Los tractors remplaçavan los buòus, las machinas las mans, las televisions las velhadas… Marcela comencet de s’interessar vertadierament aus contes, dires e tradicions de son país, e faguet
La prumiera òbra en occitan de la Marcela Delpastre fuguet '''''La lenga que tant me platz''''' :
Linha 25 :
Dins sas darnieras annadas, la Marcela avia beucòp trabalhat coma son amic [[Jan dau Melhau]] per far tornar viure e surtir de la polsiera de las centenas de textes inedits.
Sufrenta de la [[malaudia de Charcot]], Marcela Delpastre moriguet lo 6 de belier (feurier) 1998 a sa
[[Jan dau Melhau]], son legatari universau, contunha e ‘chaba d’editar tota l’òbra de Delpastre a las edicions ''[[Lo Chamin de Sent Jaume]]''. Los
Poeta, contaira, romanciera mai etnològa, Marcela Delpastre es auei reconeguda coma fasent partida daus dietz escrivans occitans los mai importants dau segle XX (au costat de [[Joan Bodon]], [[Bernat Manciet]], [[Renat Nelli]], [[Max Roqueta]]). Lo messatge de ‘quela femna, ela qu’a jamais quitat sa terra lemosina, s’espandís a l’universau e parla per tots los òmes, e ‘qu’es ‘quò que fai la fòrça e la beutat de son escritura.
|