Perpinhan : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 32 :
L'origina de la vila es pas gaire clara: semblariá que foguèsse estada fondada a l'entorn d'un domeni agricòla roman sonat ''villa perpiniani''. Foguèt a partir de l'[[Edat Mejana]], mai que mai durant lo [[sègle X]], que la vila comencèt a se desvolopar a debon. Essent la capitala del [[comtat de Rosselhon]] dempuèi aquela epòca, anèt en créisser e créisser mai en importància. Aquela expansion capitèt d'atirar l'avesque, qu'a temps passat demorava a [[Elna]].
 
En [[1172]], Perpinhan s'integrèt a la [[Corona d'Aragon]]. En [[1197]], Perpinhan dispausava d'una carta municipala qu'establissiá son organizacion. Sos abitants tenon de privilegisprivilègis importants, coma lo fach de poder elegir los cònsols, un per cada classa sociala. Entre [[1276]] e [[1344]], Perpinhan atenguèt son edat d'aur; la vila venguèt capitala de la [[Corona de Malhòrca]], sa populacion e sa superfícia se quadruplèron en mens d'un sègle. Èra l'epòca dels grands talhièrs, de la catedrala e del Castèl Reial [[Palais dels Reis de Malhòrca]].
 
En [[1344]] perdèt son estatut de capitala per encausa de la reintegracion del [[Reialme de Malhòrca]] a la [[Corona d'Aragon]]. Dempuèi [[1346]] foguèt afectada fòrtament per la [[pèsta negra]] e la vila se ne recuperèt pas. Tre [[1479]], dintrèt Perpinhan dins una logica militara, tancada dins de muralhas poderosas reforçadas pendent totas las epòcas. Presa per las armadas de [[Loís XIII]] en [[1642]], foguèt annexada amb la rèsta de la [[Catalonha Nòrd]] al Reialme de [[França]] pel [[Tractat dels Pirenèus]] de [[1659]]. Las muralhas foguèron destruidas a la debuta del [[sègle XX]], e la vila s'es espandida subre la plana de Rosselhon.