Josèp Salvat : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Capsot (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Capsot (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 2 :
 
== Biografia ==
'''Josèp Salvat''' nasquèt dins uneuna familha pagesa en 1889 a RivèlRivèlh. Coma son ainatfraire Pèire venguèt capelan mentre que lo tresen fraire, Joan Baptista, se trachèt de la còriabòria familhala. Foguèt ordenat en 1912, seguiguèt sos estudis e venguèt un dels personatges mai importants de l'[[Institut catolic de Tolosa]] ont ensenhèt. Foguèt un activista que per son prètzfach constant estimulèt fòrça l'[[occitanisme]] de la debuta del [[sègle XX]]. Tre 1925 s'interessèt a [[Catalonha]] e mantenguèt una correspondéncia abondosa amb de capelans catalans (coma per exemple lo filològ [[Antoni Griera]]) e mai se n'anèt far de divulgacion de la realitat occitana a [[Barcelona]] amb de conferéncias e d'articles dins la premsa catalana (subretot ''La Paraula Cristiana'').
En 1927, an que venguèt [[Majoral del Felibritge]], fondèt l'[[Escòla Occitana]] e mai tard creèt lo [[Collègi d'Occitània]]. Aprèp lo començament de la [[Guèrra Civila]] dins l'estat espanhòl aculhiguèt en çò sieu a [[Castelnau d'Arri]] Antoni Griera qu'aviá escapat a las persecucions [[anarquisme|anarquistas]] e mai tard d'autres personalitats coma l'ancian ministre catalan [[Lluís Nicolau d'Olwer]]. Josèp Salvat venguèt president del Comitat de radiodifusion de Nauta Garona.
Lo 9 de junh de 1944 Salvat foguèt arrestat en cò sieu pels alemand a l'encòp que tota una tièra d'intellectuals e notables se fasián embarcar dins Tolosa. Amb tres autres capelans de l'Institut Catolic de Tolosa foguèt deportat en [[Alemanha]] e mandat al [[camp de concentracion de Neuengramme]] lo 18 de julhet de 1944, a ras de [[Hamborg]].