Joan Bodon : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
m "poesia" (CLO)
Capsot (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 1 :
[[Imatge:JBoudou.jpg|thumb|150px|Retrach de Joan Bodon]]
'''Joan Bodon''' ([[Crespin]], [[Lengadòc]], [[11 de decembre]] de [[1920]]-[[24 de febrièr]] de [[1975]]) es deun segurdels l'[[autorescrivan]]s occitans del [[sègle XX]] mai conegutconeguts e reconegut pels [[occitan]]s. Vira l'estetica e l'eticaapreciats de la [[literatura occitana]] cap a una modernitat de l'[[escritura]]. Met en scèna la destinada sovent tragica de la civilizacion occitana e dels [[òme]]s en i mesclant la sia. L'universalitat de sos tèmas s'amaga dins una menimosa descripcion de la civilizacion occitanacontemporanèa.
 
== Biografia ==
En pròsa es l'autor de romans : ''La grava sul camin'', ''Lo [[libre]] dels Grands Jorns'', ''Lo libre de Catòia''... e de contes : ''Los [[conte]]s del meu [[ostal]]'', ''Los contes dels Balsás'' (ont nos remembre lo nom occitan vertadièrs e la soa parentat del costat de la maire dab l'escrivan [[Honoré de Balzac]])... Es tanben creator de [[poesia]]s plan sovent mesas en [[cançon]].
Joan Bodon nasquèt en 1920 dins una familha . En 1940 venguèt regent, mas l'an seguent aguèt de partir al [[Servici de Trabalh Obligatòri]] aprèp que foguèt mobilizat al Camp de Joventut d'[[Andusa]]. En 1943 foguèt mandat a [[Breslau]] ([[Silesia]] ont patiguèt fòrça. Aquela estada lo marquèt prigondament e es vesedoira dins ''La Grava sul camin''. Ne tornèt qu'en 1945 e recuperèt sa foncion de regent, mas aqueste còp èra itinerent agricòla. Se maridèt . En 1969, se n'anèt en Algeria e s'installèt a l'Arbatach coma cooperent agricòla. I moriguèt lo 24 de febrièr de 1975.
 
== Las òbras de Joan Bodon ==
Vira l'estetica e l'etica de la [[literatura occitana]] cap a una modernitat de l'[[escritura]]. Met en scèna la destinada sovent tragica de la civilizacion occitana e dels [[òme]]s en i mesclant la sia. L'universalitat de sos tèmas s'amaga dins una menimosa descripcion de la civilizacion occitana.
 
En pròsa es l'autor de romans : ''La grava sul camin'', ''Lo [[libre]] dels Grands Jorns'', ''Lo libre de Catòia''... e de contes : ''Los [[conte]]s del meu [[ostal]]'', ''Los contes dels Balsás'' (ont nos remembre lo nom occitan vertadièrs e la soa parentat del costat de la maire dab l'escrivan [[Honoré de Balzac]])... Es tanben creator de [[poesia]]s plan sovent mesas en [[cançon]].
 
== L'eiretatge de Joan Bodon ==
L'òbra de Bodon es essenciala dins la recuperacion lingüistica que s'operèt a la fin del sègle XX. La lenga de Joan Bodon servís sovent coma modèl de la lenga normativa e sa frasa: "Es sus la talvera qu'es la libertat" es venguda un dels eslogans mai famoses dins l'occitanisme e inspirèt lo nom del grop [[La Talvera]]''.
En se creèt un musèu
 
=== Bibliografia ===
Linha 11 ⟶ 21:
* ''Lo libre de Catòia'', 1966, roman
* ''La quimèra'', 1974, roman
 
 
 
=== Ligams extèrnes ===
* [http://www.up.univ-mrs.fr/tresoc/litterat/litfr1b.htm Libres de Joan Bodon]
* Sit de la '''revista OC''' que Joan Bodon i publiquèt mai d'un de sos escrits : [http://www.ocrevista.com]
 
{{Portal|Roergue|LitOc|Literatura}}