L'escatologia (del grèc ἔσχατος "ultim") tracta del destin del monde, la vida aprèp de la mòrt, l'eternitat o las esperanças de cada religion, es a dire, de l'ensem de las cresenças e coneissenças que transcendon los limits temporals pels umans.

Lo Jutjament Darrièr, fresca de Michelangelo a la Capèla Sixtina

Mitologia e escatologia modificar

I a divèrsas referéncias escatologicas dins la mitologia egepciana, grèga, romana e escandinava en çò que se dona mai importància a l'òme que a l'univèrs, coma l'existéncia del Jutjament Darrièr, Lo cèl e l'infèrn. Cada religion a sa pròpria vision escatologica.

L'escatologia bodista modificar

Dins lo bodisme se crei que los ensenhaments del mèstre desapareisseràn 5000 ans aprèp la predicacion e que l"umanitat cairà dins una seguida de mals que provocaràn sa destruccion fins qu'un nòu boda restaure las causas, començant un cicle novèl. Aquela concepcion es coerenta amb lo retorn eternal oriental e amb lo cicle de las reencarnacions de l'èsser uman.

L'escatologia zoroastrista modificar

Dins lo monde religiós del zoroastrisme, Zaratostra descriguèt amb fòrça detalh l'arribada del jutjament darrièr amb l'ultim afrontament entre Ahura Mazda (Lo Ben) e Angra Mainyu (Lo Mal), que provocarà de grandas Catastròfas e accelerarà l'arribada d'un salvador, descendent de la linhada de Zaratostra el meteis, que vendrà encargat de portar la victòria a las fòrças del Ben.

Dins lo jutjament final se decidirà lo destin de l'umanitat e la reconciliacion entre una partida d'aquela e (lo Ben), que menarà a la fin del Mal. Mas serà pas efectuada la condemnacion eternala dels pecaires, mas pas qu'aprèp d'un castig de tres jorns, las plagas del monde desapareisseràn dintrant dins un periòde sens pauretat, talent, dolor, o òdi... e la Tèrra vendrà una mena de paradís.

Escatologia ebrieva modificar

Lo pòble ebrieu crei que son istòria èra dirigida per Dieu YHWH per capitar a la promesa facha a Abraam. Mejans de fachs istorics coma l'Exòde (lo retorn cap a la Tèrra promesa dempuèi l'exili a Egipte) o la Diaspora (l'exili provocat per l'invasion romana).

Los eveniments de la fin del monde son los meteisses dins lo judaïsme e lo cristianisme: la destruccion del Temple de Jerusalèm, la nòva creacion, lo jutjament darrièr e lo govèrn divin, qu'inclusís l'arribada del Messias.

L'escatologia cristiana modificar

Es resumida al libre de l'Apocalipsi que proclama allegoricament la fin del monde. La data es pas clara e aquò provoquèt l'aveniment de divèrses grops e sèctas que calculan quora se deu passar e exortan a la penedença collectiva o a la mòrt avançada per veire pas las orrors profetizadas. Dins aquel darrièr moment arribarà la parosia o la segonda venguda de Jèsus, que causirà definitivament aqueles que seràn salvats per l'eternitat (amb la resurreccion dels cosses) e aqueles que seràn condemnats a l'infèrn. Aquela escatologia se referís l'ensems de las personas e tanben amb una autra individuala onte cadun es jutjat a la fin de la vida per decidir se se merita o non lo paradís.

L'escatologia indoa modificar

L'indoïsme tanben crei dins un temps ciclic e eternal, perque jamai lo monde s'acabarà, mas viurà una epòca plan corrompuda fins que un novèl avatar tòrna als òmes a l'autentic camin de vertut. Al nivèl individual, se la persona se comportèt ben pòt gausir d'un certan temps dins lo paradís fins a que torna a se reencarnar, o es castigada segons lo karma. Per interrompre lo cicle eternal de reencarnacions, se pòt cremar lo còs just aprèp de la mòrt.

L'escatologia musulmana modificar

L'islam predica la fin del monde d'un biais fòrça semblant a l'Apocalipsi crestiana, mas amb un ròtle predominant dels esperits malignes Gog e Magog, qu'eliminaràn tota l'aiga de la Tèrra. Alara Jèsus e lo Mahdin (un guerrièr sagrat de Maomet) los combatràn amb l'ajuda divina. Jèsus se maridarà, portarà de decennis de patz (qualques simbolics quaranta ans) fins que morisca e arribe l'autentica fin del monde. Alara un vent levarà los autentics cresents per los menar al paradís, pendent que la Tèrra serà destruida pel fuòc.

Ligams extèrnes modificar