Escala de Beaufort

L’escala de Beaufort es una escala de mesura empirica de la velocitat mejana dau vent basada sus seis efiechs observables. Sa premiera version foguèt concebuda per l'amirau britanic Francis Beaufort (1774-1857) en 1805. Destinada ai marins, èra fondada sus leis efiechs observables a la superficia dei mars e deis oceans. Èra acompanhada per d'òrdres precís regardant la conducha d'adoptar segon la fòrça dau vent. D'efiech, durant lei guèrras napoleonencas, la marina britanica aviá recrutat un nombre important d'oficiers inexperimentats per formar seis equipatges. Aviá donc besonh d'elements de formacion per demenir lo nombre d'accidents entraïnats per lo vent[1].

Retrach de Francis Beaufort, creator de l'escala que pòrta son nom.

L'interès e la facilitat d'utilizacion de l'escala permetèron sa difusion rapida. Foguèt ansin adoptada per lei meteorològs que prepausèron divèrsei melhoraments per l'adaptar ai condicions terrèstras. Ansin, maugrat l'aparicion d'anemomètres precís permetent de mesuras instantanèas de la velocitat dau vent, demòra utilizada per mai d'un oficier e per la màger part dei cartas meteorologicas.

DefinicionModificar

La version actuala de l'escala de Beaufort foguèt oficializada en 1946 per l'Organizacion Meteorologica Mondiala. Es basada sus la mesura dau vent mejan que correspond a la velocitat mejana dau vent mesurada durant un periòde de 10 mn[2].

Fòrça Tèrmes Simbòls[3] Velocitat dau vent mejan (nos) Velocitat dau vent mejan (km/h) Estat de la mar Efiechs terrèstres
Aqueleis efiechs son observats per una velocitat mesurada a 10 m d'autor dins un endrech plan e non protegit
Fotografia de l'estat de la mar
0 Suau   mens de 1 mens de 1 La mar es coma un mirau, lisca e sensa onda. Lo fum monta verticalament.
Lei fuelhas deis aubres mòstran ges de movement.
 
1 Brisa fòrça leugiera   1 a 3 1 a 5 Quauquei rugas semblan a d'escaumas de peis, sensa escuma. Ondas de 0 a 20 cm. Lo fum indica la direccion dau vent.
Lei viroletas s'orientan pas.
 
2 Brisa leugiera   4 a 6 6 a 11 Ondas pichonas de 20 a 50 cm d'autor que se rompon pas. Sensacion de vent sus la cara.
Lei fuelhas son bolegadas.
Lei viroletas s'orientan.
 
3 Brisa pichona   7 a 10 12 a 19 Ondas pichonas de 50 a 100 cm que començan de se rompre. Escuma d'aspècte veirenc amb de motons rars. Lei drapèus bandejan.
Lei fuelhas son bolegadas en permanéncia.
 
4 Brisa moderada   11 a 16 20 a 28 Ondas pichonas de 100 a 200 cm amb de motons La poussa s'enaura.
Lei brancas pichonas plegan.
 
5 Brisa   17 a 21 29 a 38 Ondas moderadas de 2 a 3 m amb de motons e quauquei pouverèus Lo tronc deis aubrilhons balança.
La cima de totei leis aubres es bolegada.
D'ondas pichonas se forman sus leis aigas interioras.
 
6 Brisa importanta   22 a 27 39 a 49 Ondas de 3 a 4 m amb crestas d'escuma blanca, ondadas e pouverèus S'entend siblar lo vent.
Lei brancas gròssas son bolegadas.
Lei parapluejas son susceptibles de se revirar.
 
7 Vent fòrt   28 a 33 50 a 61 Ondas de 4 a 5,5 m amb de tirassieras d'escuma e d'ondadas que se rompon. Totei leis aubres balançan.
Marchar còntra lo vent pòu venir malaisat.
 
8 Gròs vent   34 a 40 62 a 74 Ondas de 5,5 a 7,5 m amb de remolin d'escuma a la cresta deis ondadas, tirassieras d'escuma. Lei brancas son susceptiblas de rompre.
Marchar còntra lo vent vèn fòrça malaisat e es de còps impossible.
 
9 Vent sevèr   41 a 47 75 a 88 Ondas de 7 a 10 m amb d'ondadas que se rompon, visibilitat reducha per lei pouverèus. Lo vent pòu leugierament damatjar lei bastiments (volada de teules, casuda de chaminèia...)  
10 Tempèsta   48 a 55 89 a 102 Ondas de 9 a 12,5 m amb un liech d'escuma que cuerb tota la mar. Rompedura intensa e violenta deis ondas. Visibilitat reducha. Degalhs importants ai bastiments.
Lei teulissas son susceptibles de s'envolar.
Certaneis aubres son desracinats.
 
11 Tempèsta violenta   56 a 63 103 a 117 Ondas de 11,5 a 16 m amb de bancs d'escuma que cuerbon tota la superficia de la mar. La cima deis ondas es bofada per lo vent. Visibilitat reducha. Destruccions importantas.  
12 Auragan   Egau ò superior a 64 Egau ò superior a 118 Ondas de mai de 14 m. La mar es totalament blanca amb de bancs d'escuma. Visibilitat fòrça reducha. Destruccions fòrça importantas (catastròfa naturala).  

AnnèxsModificar

Liames intèrnesModificar

BibliografiaModificar

Nòtas e referénciasModificar

  1. Aquò fasiá partida d'un ensemble pus important de mesuras prepausadas per Beaufort afin de melhorar lo nivèu de formacion deis equipatges britanics. En particular, Beaufort se preocupèt fòrça de cartografia maritima.
  2. Ansin, una expression frequenta coma « un vent de fòrça 4 amb de raissas de fòrça 6 » es normalament incorrècta.
  3. Lei simbòls dònan la velocitat e la direccion dau vent en nos sus una carta. Son pas dirèctament liats a l'escala de Beaufort.