Erpetologia
L‘erpetologia (del grèc ancian ἐρπετόν / herpetón, « que repta, reptil ») es la branca de l'istòria naturala que tracta dels reptils e dels anfibians. Abòrda lor classificacion, lor ecologia, lor compòrtament, lor fisiologia, lor anatomia e mai las espècias fossilas.
Podètz consultar aicí, una lista d'erpetologistas.
Profession
modificarSe designa las personas – professionals o amators – practicant l'erpetologia jols tèrmes d'erpetològ o d'erpetologista. Lo primièr tèrme es mai ancian, e lo segond, pus recent, s'utiliza quasi sistematicament a l'ora d'ara.
Elements d'istòria
modificar- Al sègle XVII, de trabalhs nombroses ensajan de comprendre mièlhs la localizacion del verin dins lo cap de las sèrps, e en particular lo de las vipèras, e mai son mòde d'accion. Plan segur, aquestas recèrcas menadas per de mètges tanben an per foncion de descobrir un antidòte. Demest aquestes scientifics, cal citar:
- Francesco Redi (1626-1697) que fa avançar considerablament las coneissenças en particular en afirmant l'innocuitat del verin se aqueste es ingerit.
- Moyse Charas (1619-1698), farmacian de l'Òrt del rei, realiza d'experiéncias nombrosas e publica de trabalhs nombroses sus las vipèras. S'opausa a Redi al subjècte de la formacion del verin; per Charas, la saliva de la vipèra deven verinosa pas que se l'animal es en colèra.
- En 1768, Josephus Nicolaus Laurenti (1735-1805) fa paréisser sa tèsi consacrada a la foncion verinosa pels reptils e los anfibians. En defòra de las observacions de granda valor sul venin, melhora considerablament la taxinomia linneana que passa de dètz genres de reptils e d'anfibians a trenta. Laurenti es lo primièr que definís precisament la classa dels reptilia.