Ermès amb Dionís enfant
Ermès amb Dionís enfant es una escultura grèga de marbre. Atribuida a l'escultor Praxíteles del periòde classic fin o plan, segon autres autors, a una còpia del sègle E d'un original del meteis artista del 350-330 aC. Foguèt descobèrta lo 1877 a las roïnas del Temple de Hera e es a l'ora d'ara expausada al Musèu Arqueologic d'Olímpia. La siá nautor es de 213 centimètres. Los concèptes de perfil grèc, nas grèc e corba praxitelica son passats a èsser un modèl de beutat classica.
Istòria
modificarL'estat grèc signèt amb Alemanha, lo 1874 un acòrdi pel exploracion arqueologica a Olímpia. Las catacions realizadas per una equipa alemanda comencèron lo 1875 jos la direccion de Ernst Curtius. Lo 8 de mai de 1877 foguèt trobada, a las ruïnes del meteis temple d’Heraeum ont o vegèt Pausànies.[1] S'agissiá d'una escultura corpòria nusa (cap, tronc, cueishas e braç esquèrre) que representa un jove apiejat en un tronc d'arbre cobèrt amb un mantèl. Se trobava protegit per una espessa capa d'argila, tot èra dins un estat de conservacion excepcionala.
Se faguèron, encara, d'autras sièis descobèrtas desparièras, fins a arribar al grop escultòric coma se tròba uèi expausat. A Hermes li mancava lo avantbraç drech, dos dits de la man esquèrra, las doas cambas a comptar dels genolhs, lo pè esquèrre e los atributs sexuals; a l'enfant Dionís li mancavan los braces (a l'excepcion de la man drecha que la a en pausant sus l' espatla de Ermès) e la punta del pè drech. Fin finala, se localizèron pas granda part de l'arbre e lo pedestal.
Referéncias
modificar- ↑ Pijoan, José (1966) pàg.191