L'equitat, del latin aequitas, designa una mena d'egalitat o de tractament just.

Convòca de las nocions de justícia naturala e d'etica, dins l'apreciacion per totes e cadun de çò que se deu a cadun; al delà de las las règlas del drech en vigor[1].

Dins la societat umana, l'equitat permet una discriminacion positiva adaptant las consequéncias de la Lei (mai sovent generala) a las escasenças e a la singularitat de las situacions e de las personas (especificitats istoricas, socioculturalas ligadas als passats e culturas individualas).

La nocion d'equitat convòca aquela d'imparcialitat e de justícia, e s'apròcha d'aquela de l'egalitat de las escasenças[1] (puslèu al respècte del domèni de l'etica) alara que la nocion d'egalitat s'apròcha de l'egalitat de tractament[1] (puslèu al respècte de la morala), pasmens qu'aquelas nocions sián pròchas.

L'etologia montrèt que l'Òme es pas la sola espècia capabla de sentir lo « sens de l'equitat »: d'experiéncias scientificas mostrèron fa pauc que de primats non umans e d'autres animals en son o ne seriàn dotats[2]

Pels filosòfs e los evolucionistas

modificar

Lo sens uman de l'equitat, ligat als ideals d'imparcialitat e de proteccion del ben comun, demorèt longtemps una enigma avolutiva perque semblant anar cap a l'encontra dels interesses de cort tèrme d'al mens una partida dels individus, subretot dins un mond reputat dominat per de procediments de concurréncia o de competitivitat.

Los etològs mostrèron que l'Òme es pas la sola espècia capabla de sentir lo sens de l'equitat; de primats non umans e d'autres animals ne son o ne serán dotats. E dins aquel sens favorizant la coeréncia del grop social e de la societat sembla èsser un avantatge al vejaire de la seleccion naturala[2].

Dins aquel domèni se dich tanben equitat intergeneracionala[3],[4], cap als joves o mai vièlhs, o ca a las generacions futuras que son pas encara nascudas.

Dins lo domèni de la santat publica

modificar

En santat publica, l’equitat se referís a l’imparcialitat dins l’allocacion de ressorças o lo tractament dels resultats entre diferents individus o grops. Mai sovent se fa referéncia a l’equitat orizontala e verticala. L’equitat orizontala s’aplica mai sovent a un « tractament egal de besonh egal ». Per exemple, l’equitat orizontala al subjècte de l’accés als suènhs de santat implica l’accés equitable per totes quines que sián los factors coma lo luòc, l’etnicitat o l’edat. Al contrari, l’equitat verticala concernís la mesura que las personas dotadas de caracteristicas diferentas devon èsser tractadas diferentament. Per exemple, lo finançament dels suènhs de santat pel biais d’un regime d’assegurança malautiá pòt exigir que, per solidaritat, las personas de revenguts mai nauts contribuisson mai al sistème d’assegurança que las personas amb pauc de revenguts.

Segon l'OMS, los òmes e las femnas devon totes poder melhorar o preservar lor santat e lor ben èsser[5].

Vejatz tanben

modificar

Articles connèxes

modificar

Bibliografia

modificar

Notes et références

modificar
  1. 1,0 1,1 et 1,2 Glossaire associé à la Charte de la diversité en entreprise
  2. 2,0 et 2,1 Sarah F. Brosnan1, & Frans B. M. de Waal (2014) Review : Evolution of responses to (un)fairness ; Vol. 346 no. 6207 DOI: 10.1126/science.1251776 Science 17 10 2014, en ligne 18 09 2014 (résumé)
  3. Hartwick JM (1977) Intergenerational equity and the investing of rents from exhaustible resources.
  4. Solow, R. M. (1974).
  5. OMS, comité régional de l’Europe, cinquante-huitième session, Tbilissi (Géorgie), 15-18 septembre 2008