Empèri Carolingian

L'Empèri Carolingian es un estat europèu de la premiera mitat de l'Edat Mejana. Se formèt a partir dau reiaume franc dirigit per la dinastia dei Merovingians. D'efèct, pendent lo sègle VIII, aquelei darriers perdiguèron pauc a pauc lo poder au profiech de l'aristocràcia, au premier reng dei quaus la familha dei Carolingians que prenguèt pauc a pauc la direccion dau reiaume. A partir de la batalha de Peitius (732), son cap, Carles Martèl, ne'n venguèt lo cap vertadier. Pasmens, èra pas encara pron poderós per se proclamar rèi. Pasmens, son influéncia contunièt d'afeblir lo prestigi reaiu e son fiu Pepin poguèt rebutar lei Merovingians en 751. A sa mòrt, Carlesmanhe aprofichèt la mòrt rapidà de son fraire per unificar lo territòri franc. En 800, foguèt sacrat Emperaire per lo papa. L'Empèri subrevisquèt durant la rèine de son successor Loís Ièr. Pasmens, a sa mòrt en 843, foguèt devesit entre sei tres eiretiers segon la costuma franca per formar la Francia Occidentala que serà a l'origina de França, la Francia Mediana e la Francia Orientala que serà a l'origina dau Sant Empèri Roman Germanic.

Extension de l'Empèri Carolingian durant lo rèine de Carlesmanhe.
Extension maximala de l'Empèri Carolingian e de sei marchas.