La corsa de fons o corsa longa distància o encara corsa d'endurança designa la corsa a pè sus una distància d'al mens 5 quilomètres. Fisiologicament, es un esfòrç implicant principalament un processús metabolic aeròbi (produccion d'energia per consomacion d'oxigèn) e que demanda de capacitats fisicas d'endurança.

Pratica esportiva de corsa de fons, per des correires amators. Corsa Morat-Fribourg (Soíssa) 2009.
Espròva de maraton dels Jòcs olimpics de 1896.

Entre los mamifèrs, los umans son plan adaptats a la corsa sus longa distància, a l'opausat dels autres primats. Una ipotèsi scientific suggerís que la corsa d'endurança seriá apareguda dins lo genre Homo pr'amor que lo desplaçament sus de grandas distàncias melhorava las probabilitats de trobar de carrònhas e permetiá la caça a l'aganiment[1]. Aquela capacitat de corsa d'endurança se retròba tanben en çò dels ongulats migrators e un pichon nombre de carnivòrs terrèstres, coma can, lop e ièna.

  1. Humans hot, sweaty, natural-born runners, Phys.org/Harvard University (2007-04-16)