Las consonantas son de sons del parlar generat pel passatge de l'aire per las cavitats superioras de l'aparelh fonador (la faringe, la cavitat bucala e la cavitat nasala). Se la consonanta es sonòra, la vibracion de las còrdas vocalas produsís un element sonòr que se n'apond al primièr. Se la consonanta es sorda, i a pas vibracion de las còrdas de vocalas: alavetz lo son resulta generat exclusivament pel passatge de l'aire per las cavitats superioras de l'aparelh fonatòri.

Classament de las consonantas modificar

Los factors de classament de las consonantas son basicament quatre: la sonorizacion, lo ponch d'articulacion, la mòde d'articulacion e la nasalizacion.

Sonorizacion modificar

  • Consonantas sonòras: i a vibracion de las còrdas vocalas.
  • Consonantes sordas: i a pas vibracion de las còrdas vocalas.

Ponch d'articulacion modificar

Lo son d'una consonanta es generat, parciala o totalment, pel passatge de l'aire per las cavitats superioras de l'aparelh fonatòri. Per generar la consonanta se produsís un obstacle al passatge de l'aire, qu'origina lo son consonantic. Aiceste obstacle se pòt produsir en un luòc variable, aquò es ponch d'articulacion.

Los ponches d'articulacion son los seguents:

Mòde d'articulacion modificar

Lo mòde d'articulacion es la manièra coma s'obstrudís lo passatge de l'aire:

  • oclusiu: l'aire sortís còp sec, amb una explosion, après un silenci.
  • fricatiu: l'aire sortís en un flux continú.
  • africat: i a una explosion seguida d'un flux continú.
  • aproximant: i a una aproximacion dels organs sens arribar a una obstruccion.
  • lateral: l'aire sortís de contunh pels costats.
  • rotlat: i a una sèrie de pichòtas explosions.


Nasalizacion modificar

Las consonantas pòdon èsser nasalizada se se daissa sortir l'aire pels trauques del nas.

Autras caracteristicas remarcablas modificar

Qualques lengas an consonantas que s'articulan pas amb l'aire dels palmons, coma per exemple los clics, las implosivas e d'autres sons reconeguts pel AFI. En determinadas lengas, existís la distincion entre consonantas longas e de brèvas.

Distribucion modificar

Cada lenga a un inventari desparièr de consonantas. Ian Maddieson faguèt una distincion de las lengas selon sos sons consonantics que se consieran fonèmas. Sa distincion[1] considèra:

  • lengas amb paucas consonantas: 6 a 17,
  • lengas amb mens consonantas que la mejana: 15 a 18,
  • lengas amb fòrça consonantas: 26 a 33,
  • lengas amb la quantitat maximala de consonantas: mai de 34.

Las lengas amb un inventari de prèp als vint consonantas son presents en totes los continents, del temps que los extrèmes son pròpris de determinats airals geografics: las lengas de l'ocean Pacific e la selva amazònica an mens consonantas que la rèsta; e las lengas africanas son las qu'an mai de consonantas. Las consonantas mai frequentas son las oclusivas sordas e las nasals /m/ e /n/.

Referéncias modificar

  1. Maddieson, Ian, "Consonant Inventories", en Dryer, Matthew S. & Haspelmath, Martin (eds.), The World Atlas of Language Structures Online, Munich: Max Planck Digital Library, 2011.