Lo consolament èra l'unic batejament de la religion catara e permetiá lo sauvament de l'arma dau cresent. Deviá èstre donat a un individú capable de comprendre sa significacion. Es a dire que leis enfants n'èran excluchs e que lei soudats bleçats e inconscients o ja mòrts podián tanben pas lo recebre. Dins lei fachs, i aviá dos tipes de consolament de valor egala. Lo premier èra aqueu donat ai personas qu'intravan dins una communautat catara. Devián alora respectar una tièra d'obligacions basada sus la Bibliá. Lo segond consolament èra aqueu donat ai personas a l'agonia. Enfin, durant lo debanament de la Crosada deis Albigés, apareguèt una modificacion dicha convenença permetent de donar lo consolament a un soudat inconscient mai pas encara mòrt. Necessitava un acòrd realizat avans lo combat entre lo combatent e un cresent catar capable d'administrar lo batejament.