Collegiada de Senta Juliana
La collegiada de Senta Juliana es un daus monuments mai representatius dau vilatge eponim de Santillana del Mar, en Cantàbria.
Totjorn segon la legenda, la jove Juliana de Nicomedia, en Anatolia, sufriguet dau martiri durant las persecucions daus crestians entrepresas per Dioclecian a la fin dau segle III e sas restas transportadas au segle IX au luecdich per daus monges en pelegrinatge. Alara, ben tot en 870, 'na chapela i seriá estada bastida per gardar sas relíquias, puei daus monges cenobitas i prosperarián sos la proteccion de la noblessa locala.
En 1045, lo rei Ferrand I de Castelha li concediguet daus privilegis importants, que la sobeiranetat de l'abat sos la vila e sos domenis.
Au segle XII, lo temple originau fuguet remplaçat per l'actuau d'arquitectura romanica. D'en prumier era un monasteri benedictin mas au segle XI obtenguet l'estatut de collegiada, governada per 'na comunautat de chanonges de Sant Agustin.
Lo plan de l'egleisa se compausa de 3 naus de 4 travadas e transepte, 3 absidas semicircularas, 'na tor cilindrica, e 'na autra tor carrada sus la crosada. L'ensemble se completa de las clastras e de las lòtjas abadialas. La nau centrala e lo transepte son d'egala larjor mas las naus lateralas n'essent mai estrechas la crosada es de basa carrada. Los braç dau transepte salhissen pas fòra. Los chabeç de las tres naus son compausats de las respectivas absidas semicircularas eschalonadas. Au pè de la nau principala se quilhet 'na tor cluchier de basa carrada que son aspecte exterior es similar a 'quela de la crosada, donant a l'observator de la façada sud l'impression de simetria.
Las naus son 'chabadas per de las vòutas d'arestas. Las clastras fugueren adorsadas au mur nòrd de l'egleisa entre los segles XII e XIII.
Lo site venguet «monument istoric-artistic» en 1889.
