Collegiada

'Na collegiada es 'na egleisa non episcopala qu'es estada confiada a un collegi de clergues o chapítol collegiau, es a dire a 'na amassada de chanonges (de nombre variable segon los luecs).

Ròtle

Lo chapítol de chanonges (o de chanongessas) era la màger part dau temps creat (fondacion) per 'na familha senhorala, consirosa de reparar 'na fauta lorda o de preparar son salut eternau (sauvacion de l'arma) en s'assegurar la prejària quotidiana de las personas consacradas, en mai d'un luec de sepultura decent (a l'interior de l'egleisa collegiada).

Aitau, Renaud Bisin escriu dins «Lo mestre de Sent Chamant» (dau nom de la collegiada edificada en Auvèrnhe a l'epòca de Charles VIII):

«S'es dich que [Robert de Balsac] aviá edificat 'questa collegiada en se repentir de totas sas fautas passadas, de totas sas exaccions e ben tot de l'assassinat de Joan V d'Armanhac. Tots 'queus "monges" qu'anavan prejar durant daus segles a l'entorn de sa tomba eran aitau la garantida davant Dieu de 'na accion de gràcia per l'eternitat.»

En foncion de la richessa dau donaire e dau nombre de chanonges, lo fondator balha a la collegiada de las ressorsas materialas sufisentas (sensiblament daus bens fonziers) que son distribuidas sos forma de prebendas entre los chanonges; 'queus darriers son generalament chausits per lo fondator o sos eretiers.