Chooc

Estat de Micronesia
Estat de Chooc
Chuuk State
Flag of Chuuk.svg
País Micronesia
Capitala Veno
Superfícia 121,5 km²
Lengas oficialas chuukés, anglés
Populacion 48 654 (2010)
Latitud 7° 25′ N
Longitud 151° 47′ È
Mapa de l'estat de Chooc
Còde ISO 3166-2 FM-TRK
Fus orari UTC+10
Creacion 1977
Governador Johnson Elimo
Sit oficial www.fm/chuuk.htm

L’estat de Chooc (Chuuk) es un daus 4 Estats federats de Micronesia. La capitala n’es Veno. Chooc es l’estat mai poblat de Micronesia. I a ’na demanda d'independencia de Micronesia (e de surtida de l’estatut de protectorat american) que se va tradusir per un referendum lo 5 de març de 2019.


ToponimiaModificar

Lo mot chuuk vòl diser montanha dins la lenga chooquesa. Era anglicizat en Truk. Lo nom de Chuuk foguet restablit en 1989, tres ans apres l’independencia de la federacion.

GeografiaModificar

L’estat agropa maitas archipèlas:

  • l'atòl de Chooc
  • Nomoisofo
  • las illas de Hall
  • l'atòl de Nanòmoïto o illas Magor
  • Patiu
  • las illas de l’Èst (o illas de Mortlock dau Nòrd)
  • las illas Nomòi (o illas de Mortlock dau Sud)

Divisions administrativasModificar

L’estat es devesit en 40 comunas: Weno-Chóniro (ancianament Weno), Fonoton (ancianament Fono), Piis-Panewu (creada en 2004), Tonoas, Fefen, Parem, Siis, Uman-Fonuweisom (ancianament Uman), Udot-Fonuweisom (ancianament Udot), Eot, Ramanum, Fanapanges, Pwene (ancianament Polle), Paata-Tupunion (ancianament Paata), Oneisom (ancianament Wonei), Tolensom (ancianament Tol), Nema, Losap, Piis-Emwar (ancianament Piis-emmwar), Namoluk, Ettal, Moch, Kuttu, Ta, Satowan, Lekinioch (ancianament Lukunoch), Oneop, Houk, Polowat, Tamatam, Pollap, Onoun, Makur, Onou, Unanu, Piherarh, Nomwin, Fananu, Ruo e Murilo.

Las comunas son agropadas en 5 regions per de las rasons estatisticas: tres dins l’atòl de Chooc (Faichooc, Namoneas del Nòrd, Namoneas del Sud), una per las illas de l’Èst e del Sud (Mortlòcks) e l’autra per ’quelas de l’Oèst e dau Nòrd (Ocsoritod).

IstòriaModificar

Un daus sieis districtes dau Territòri jos tutela de las Illas dau Pacific, ven a la creacion dels Estats federats de Micronesia, en 1977, un daus quatre estats. Micronesia deven independenta en 1986. L’estat pren lo nom actuau en 1989, apres un referendum.