Chasteu de Blanzaguet

La construccion dau chasteu actuau de Blanzaguet, en Charanta Occitana, data dau segle XVI mas a Blanzaguet se trobava la Tor daus Peitavins que ne parla lo cronicaire de l'«Historia Pontificum et Comitum Engolismensium» en 1159. Los Peitavins demoreren senhors dau luec juscant'au mitan dau segle XVI. En seguda la senhoriá passet per maridatge a la familha de Sans quasiment juscant'au mitan dau segle XVII que passet egalament per maridatge aus Galard de Bearn juscanta 1757, data a la quau Philippe-Paul de Maillard esposet Joana de Galard e venguet coma consequéncia senhor de Blanzaguet. En 1762, François d'Aubert d'Aubœuf crompet lo chasteu que ne vendriá lo darrier senhor juscanta la Revolucion. Après la Revolucion, fuguet vendut coma ben nacionau lo 12 de messidor de l'an IV mas en 1867 l'edifici e lo terrenh atenent se restacheren a la comuna per ne far la maison comuna, l'escòla e lo presbiteri.

Arquitectura

Lo chasteu domina Voultron^{[en occitan?]}. La bastissa forma un eschaire. Los techs son de teules plans. Possedissiá doas torrelas cilindricas. La garita situada au nòrd desapareguet avans 1867. La tor situada a l'angle oest demòra; es cuberta de teules plans. Au moment de la transformacion en maison comuna-escòla, los peschiers e lo potz, situat dins la cort d'onor, fugueren emplenats. Totas las fenestras fugueren remanejadas. Restava tanben un beu portau d'entrada en 1844.

Galariá

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•