Cantiga
La cantiga (o cántiga) es lo genre tipic de la poesia medievala en galègoportugués (Sègle XII a XIV).
Las cantigas son de poesias cantadas, que las paraulas e la musica son composadas per de trobadors. Aqueste que jogava e cantava aquestas poesias èra lo joglar, que podava èsser lo quita trobador.
Aquestas cantigas son amassadas dins los cancioneiros qu'acampan un grand nombre de pèças. Se cameis tres cancioneiros: lo Cancioneiro da Ajuda, lo Cancioneiro de la Bibliotèca Nacionala de Lisbona e lo Cancioneiro da Vaticana.
La cantiga mai anciana que se coneis es la "Cantiga da Ribeiriña" o tanben "Cantiga da Garvaia", composada per Paio Soares de Taveirós benlèu en 1189 (o 1198). Demoran unas 700 cantigas de subjècte profan, mas la musica es mai sovent pas coneguda, levat per sièis cantigas de amigo de Martin Codax e sept cantigas de amor de Denís de Portugal.
Ara, lo tèrme designa una composicion en vèrses amb una musica, destinada a èsse cantada. Aparten a la musica tradicionala de la Galícia e es tanben coneguda jol nom de coplas.
Tipes de cantigas
modificarMetrica
modificarDestriant las cantigas per lor metrica, i a dos tipes de cantigas:
- Cantigas de refram: contenon abitualament quatre estròfas amb l'esquèma seguent abbacca, abbaccb, ababcca, ababccb. I a pas a pas de refranh. Aquesta metrica es utilizada subretot dins las cantigas de escarnio e dins las cantigas de amor. Son originas ven de la poesia trobadoresca.
- Cantigas de maestría: lor element caracteristic es lo refranh. Lor origina es populara. Aquesta metrica es frequenta subretot dins las cantigas de amigo.
Ambedos tipes de cantigas an en comun lo tipe de vèrs utilizat (octosillaba o decasillaba, mai sovent) ee l'usatge de la rima consonante.
Tematica
modificarDestriant las cantigas per lor tematica, i a:
- Cantigas de amor: un trobador s'adreiça a son aimada.
- Cantigas de amigo: una femna amorosa se planh de l'abséncia de son aimat.
- Cantigas de escarnio: le poèta critica o un adversari o la societat utilisant un lengatge indirècte per l'emplec del doble sens, de l'ironia, etc.
- Cantigas de maldizer (maldecir): se diferéncia dels precedents que lo poèta utiliza pas los mots cobèrts e s'exprimís en clar.
Vejatz tanben
modificarBibliografia
modificar- Rip Cohen, 500 Cantigas d’Amigo, edição crítica/critical édition, Porto, Campo das Letras, 2003.
- Giulia Lanciani and Giuseppe Tavani (edd.). Dicionário da Literatura Medieval Galega e Portuguesa, Lisbon, Caminho, 1993.
- Manuel Pedro Ferreira, O Som de Martin Codax. Sobre a dimensão musical da lírica galego-portuguesa (séculos XII-XIV), Lisbon, UNISYS/ Imprensa Nacional - Casa de Moeda, 1986.
- Manuel Pedro Ferreira, Cantus Coronatus: 7 Cantigas d’El Rei Dom Dinis, Kassel, Reichenberger, 2005.
- Manuel Rodrigues Lapa, Cantigas d’escarnho e de mal dizer dos cancioneiros medievais galego-portugueses, edição crítica. 2nd ed. Vigo: Editorial Galaxia, 1970.
- Walter Mettmann, Afonso X, o Sabio. Cantigas de Santa Maria, 4 vols, Coimbra, Por ordem da Universidade, 1959-72 (rpt. Vigo: Ediçóns Xerais de Galicia, 1981).
- Carolina Michaëlis de Vasconcellos, Cancioneiro da Ajuda, edição critica e commentada. 2 vols, Halle a.S., Max Niemeyer, 1904 (rpt. with Michaëlis 1920, Lisboa, Imprensa Nacional - Casa de Moeda, 1990).
- Carolina Michaëlis de Vasconcellos, “Glossário do Cancioneiro da Ajuda”, Revista Lusitana (1920) 23: 1-95.
- José Joaquim Nunes, Cantigas d’amor dos trovadores galego-portugueses, Edição crítica acompanhada de introdução, comentário, variantes, e glossário. Coimbra: Imprensa da Universidade, 1932 (rpt. Lisbon: Centro do Livro Brasileiro, 1972).
- Jack Sage, "Cantiga", Grove Music Online, ed. L. Macy (accessed September 17, 2006), (subscription access).
- Giuseppe Tavani, Trovadores e Jograis: Introdução à poesia medieval galego-portuguesa, Lisbon, Caminho, 2002.
Sources
modificarLigams extèrnes
modificar- (pt) (en) Cançon Galègopotuguesas Medievala, basa de donnadas