Los calpres constituisson un genre d'arbres e arbrilhons de la famila de las Betulacèas (anciana de familha de las Corilacèas ara integrada a las Betulacèas). Aquel genre (Carpinus) compta una trentena d'espècias de las regions temperadas de l'emisfèri nòrd, d'Asia menora e d'Euròpa. Dona una fòrça bona lenha, de bonas fustas de tornar e autras fustas.

EtimologiaModificar

Lo mot calpre ven del latin carpĭnus.

Caracteristicas generalasModificar

 
Fuèlha de calpre comun

Los calpres son d'arbres podent mesurar fins a 25 mètres, de fuèlhas marcescentas, altèrnas, pichonas (de 3 a 10 cm de long), simplas, amb lo bòrd del limbe finament dentelat.

 
Calpres vièlhs de la selva de Sababurg (Alemanha)
 
Fruchs del calpre comun

Las flors son agropadas en inflorescéncias, en forma de catons pendents, polinizadas pel vent. Las flors masclas e femes se trapan sus de catons diferents mas ambedos sèxes son presents sus cada planta (espècia monoïca). Las flors masclas sens periant son pas qu'etaminas au nombre de 10 a 20. Las flors femes an un pistil constituït d'un ovari de doas lòtjas subremontadas de dos estigmats amb un calici.

Los fruchs son d'aquènis lenhoses de 3 a 6 mm de long, logats a una bractèa en forma de fuèlha simpla o trilobada que forma una ala favorizant son espandiment. Mai sovent i a de 10 a 30 granas per caton.

DistribucionModificar

Las espècias de calpre son originàrias des regions temperadas de l'emisfèri nòrd, subretot de regions d'Orient Extrèm coma la China. Una sola espècia es d'origina nordamericana Carpinus caroliniana) e dos son europèas (Carpinus betulus e Carpinus orientalis).

La selva naturala mai granda de calpres d'Euròpa es la Selva d'Hardt a l'èst de la region de Mülhausen.

SistematicaModificar

Espècias principalasModificar

Lista de las espècias e sosespèciasModificar

Segon Kew Garden World Checklist (22 déc. 2010)[1]:

UtilizacionModificar

 
Calpreneda arcada  de Theux (Belgica)

Lo calpre Carpinus betulus que se talha plan es sovent plantat coma arbre d'ornament dins los pargues e jardins, e per realizar d'andanas (Calprenedas) e de plaisses.

La fusta dels calpres es fòrça dura, densa t blanca e la dificultat encontrada per ne far d'òbras limitèt son utilizacion. Pasmens es cercat pels usatges demadant una fusta dura, coma las bancas dels maselièrs, de macetas o de margues. Es tanben utilizat coma lenha (brasas excellentas) et en tornatge.

Lo poder calorific del calpre es d'entre los mai nauts de las espècias d'arbres europèus. Son carbon va plan per las fargas.

Notas e referénciasModificar

Vejatz tanbenModificar

Articles connèxesModificar

  • Forest
  • Calpreneda
  • Silvicultura

Ligams extèrnesModificar