Lo cabildo insular es una entitat administrativa actuala exclusiva de las Illas Canàrias (Espanha), e qu'a per origina los Cabildos o de conselhs de govèrn venent de l'Ancian Regim. Son d'organs de mitan insular dins las islas de El Hierro, Fuerteventura, Grand Canària, La Gomera, La Palma, Lanzarote e Tenerife. L'illa de la Graciosa possedís pas de cabildo pròpri, qu'aperten administrativament a l'ajuntament de Teguise, dins l'illa de Lanzarote. Son d'administracions localas.

Los membres son causits per sufragio universal dirècte dels ciutadans de cada illa. Lo cap de lista mai votat ocupa automaticament la Presidéncia, pasmens se se pòt capvirar per una mocion de censura posteriora.

Los cabildos foguèron creats per la Lei dels Cabildos en 1912 e se constituiguèron a partir de 1913, aquelas institucions son inspiradas dels cabildos e de conselhs de govèrn existissent dins l'Ancian Regim, que siá dins las Illas Canàrias o en America, pendent lo periòde colonial espanhòl, ont se mantenguèron fins al començament del procediment de decolonizacion. Pendent lo periòde 1939-1979, sos membres èran designats pel l'insténcia governatòria, e sas foncions se limitavan a l'administracion insulara, se concentrant dins los afars de proteccion sociala e santat publica, de carrirèra, camins e montanhas.

Al tornar la democracia, assumisson e inician los fars en relacion amb lo torisme, mitan ambient, cultura, espòrts, industria, carrièra, de camins, aiga potabla e d'assagatge, gestion de licéncias de caça e pesca, musèus, plajas, transpòrt public o organizacion territoriala. Pòdon inscriure seguent las eleccions d'impòstes indirectes suls combustibles. Aqueles cambiaments aumentèron dempuèi los ans 1990, après divèrses procediments de transferiment de competéncias del Govèrn de las Canàrias, per tòca de melhorar son budget.

A l'ora d'ara, son las institucions publicas de referéncia dins caduna de las illas, venent de vertadièrs govèrns insulars

Totes los cabildos s'agròpan dins la Federacion Canària de las Illas (FECAI).

CompeténciasModificar

Seguent l'article 43 de la lei de Regim Juridic de las Administracions Publicas de Canàrias, son de competéncias exclusivas del cabildo:[1]

  • La coordinacion dels servicis municipals de l'illa per garantir lor egala prestacion e ajustat dins la totalitat del territòri insular, supleant los Ajuntaments quand venon insufisent las e trava la prestacion dels servicis municipals obligatòris o las foncions publicas establidas dins la LBRL. [2]
  • L'assisténcia e la cooperacion juridica, economica e tecnica a las municipalitats, sebretot aquelas de mendre capacitat economica e de gestion.
  • L'ofèrta de servicis publics supramunicipals.
  • Aprovar los Plans Insulars d'Òbras e Servicis elaborats en collaboracion amb los Ajuntaments de cada illa. Per çò far, los ajuntaments realizaràn las proposicions d'òbras que tòca lo tèrme municipal, que poiràn pas èsser modificats pel Cabildo respectiu, levat per de motiu justificats e prealablament entenduts per l'ajuntament tocat.
  • La promocion e administracion dels interesses particulars de l'illa.

La Lei 14/1990, de 26 de julhet, de Regim Juridic de las Administracions Publicas de Canàrias, transferís als cabildos las seguentas competéncias:

  • Las demarcacions territorialas, modificacion dels tèrmes e denominacion de las municipalitats, après avís del Conselh Consultatiu de Canàrias.
  • Foncions pròprias de las Agéncias d'Espandiment Agrari.
  • Bòrdas experimentalas.
  • Servicis forestièr, caminòls e pasturas.
  • Aquacultura e culturas marinas.
 
Edifici del Cabildo de Fuerteventura.
  • Proteccion del mitan ambient.
  • Gestion e conservacion dels espacis naturals protegits, dins l'encastre d'establit per la legislacion autonomica en vigor.
  • Caça.
  • Infrastructura rurala de caractèr insular.
  • Subrogacion dins las competéncias municipalas a l'entorn de la planificacion urbanistica, en conformitat amb çò establit dins la legislacion sectoriala en vigor.
  • Carrièras, levat aquela declaradas d'interés regional, dins l'encastre de çò que dispausa la legislacion sectoriala autonomica. Dins las carrirèra d'intés regional, l'expleitacion, l'emplec e la defensa e lo regim de las sanccions.
  • La gestion de pòrts de refugi e esportius, levat aqueles declarats d'interés regional.
  • Òbras idraulicas que son pas d'interés regional o general, conservacion e policía d'òbras idraulicas e administracion insular d'aigas terrèstras dins los tèrmes establits per la legislacion sectoriala autonomica.
  • Transpòrts per carrirèra e per cable. Camins de fèrre, dins l'encastre que dispausa la nòrma sectoriala autonomica.
  • Fièras e mercats insulars.
  • Polícia d'espectacles.
  • Promocion e polícia del torisme insular, levat las poders d'inspeccion e de sanccion.
 
Edifici del Cabildo de Tenerife.
  • Activitats perturbatriças, insalubras, nocivas e dangierosas.
  • Policia d'abitatge.
  • Conservacion e administracion del pargue public d'imòbles.
  • Administracion de las residéncias d'estudiants establits dins l'illa.
  • La promocion de la cultura, espòrts, activitats, lésers e divertiment dins lo tèrme insular.
  • La conservacion e administracion del patrimòni istoric e artistic insular.
  • Musèus, de bibliotècas e d'archius que se resèrva pas d'esperela la Comunautat Autonòma.
  • Promocion de l'artesanat.
  • Assisténcia sociala e servicis socials.
  • Defensa del consumator.
  • Campanhas d'igiena zoosanitària.

Organizacion intèrnaModificar

Lo Cabildo se compausa dels seguents organs:

  • Presidéncia
  • Plen
  • Conselh de Govèrn
  • Comissions Informativas
  • Conselh dels Pòrtavoces

Vejatz tanbenModificar

NotasModificar

  1. Ley 14/1990, de 26 de julio, de Reforma de la Ley 8/1986, de 18 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas de Canarias Boletín Oficial de Canarias
  2. Ley Reguladora de las Bases del Régimen Local

Existís una nòva Lei, La Lei 8/2015 de 1 d'abril de Cabildos Insulars.


Enlaces ExtèrnesModificar