Còsta (òs)

En anatomia, las còstas (del latin costae) son d'òsses plans corbs (apartenent a la categoria dels òs arcats).

Caissa toracica (illustracion del Gray's Anatomy).

Caissa toracica d'Eptesicus fuscus (ratapenada)

Pels mamifèrs, las còstas sonque son desvolopadas dins lo tòrs: de rèstes sòudats de còstas se pòdon dessenhar seguissent las vertèbras de còl e las sacralas. Pels reptils, a vegadas, las còstas son presentas perlongant totas las vertàbras dempuèi lo còl cap al sacrum. Per unes peisses, i a quatre còstas per cada vertèbra. Los espacis entre las còstas son qualificats intercostalas; contenon los muscles intercostals, nèrvis, e artèrias.

La legenda dich que los òmes an una còsta de mens que las femnas. es erronèu, e ven de la descipcion que se fa dins la Bíblia de la creacion d'Éva (dempuèi una còsta d'Adam)

Per l'èsser uman

En anatomia umana las còstas son d'òsses oblics cap al bas, que son ligats:

• a doas vertèbras caduna, en rèire

• a l'estèrnum en abans per l'intermediari de cartilatge.

Unas son ligadas sonque a las vertèbras (còtas flotantas).

Amb l'estèrnum e las vertèbras toracicas, forman la caissa toracica que conten lo còr e los palmons.

L'estèrnum e los cartilatges costals son a vegadas nomenats « plastron estèrnocostal », lo plastron essent coma una targa portada sul tòrs, en rason de sa relativa flexibilitat fasent una proteccion contra los traumatismes compressius.

Se nomena los pars de còstas amb la letra K (lo C èssent utilizat per las vertèbras cervicalas), seguida d’un numèro (de 1 a 12 de naut al bas).

Las dotze pars de còstas umanas se destrian en dos grops:

• los set primièrs pars, nomenadas « còtas esternalas », o « còstas veraias », son ligadas dirèctament a l'estèrnum per los cartilatge;
• los cinc seguents, dichas « asternalas », se destrian en dos sosgrops:
  • las còtas K8 a K10 son nomenadas « còtas falsas », e lor cartilatge es pas unit a l'estèrnum, mas a aqueste de la còsta subrejacenta;
  • las còtas K11 e K12, las « còtas flotantas », s'acaban per un cartilatge liure e son pas ligadas a l'èstèrnum.

Las còtas del seten par son mai longas, e auestas del 12n par an una longor variabla segon los individús: longas o cortas, o quitament absentas.

Existís a vegada de còtas subrenumerària (un 13n par): pòt èsser lombar (es a dire articulada amb la primièra vertèbra lombara, L1) o cervicala (articulada amb la darrièra vertèbra cervicala, C7).

Constitucion

En rèire en abans (del raquis toracic vèrs l'estèrnum) i a:

• la tèsta, portant doas superfícias articularas (superioras e inferioras) cobèrta de cartilatge articulari;
• lo còl, astrechament;
• la tuberositat costala portant una superfícia articulària;
• l'angle costal, marcant lo cambiament d'orientacion de la còsta, començant son trajècte corb;
• lo còrs: partida alongada, arcada, acabada per
• la partida terminala portant lo cartilatge estèrnocostal per l'articulacion entre l'esternum e la còsta.

Se vei a la fçcia inferiora de la còsta un espaci subrecostal: es la gotièra subrecostala.

Articulacions

Las articulacions de las còtas amb las vertèbras toracicas e l'estèrnum son d'articulacions sinovialas, en possedissent totes los elements caracteristics: capsula articulara, ligaments, cartilatge, membrana sinoviala.

• articulacion estèrnocostala: al nivèl de las escavaduras de l'estèrnum; preséncia dels ligaments radiats, formant una còca fibrosa a l'entorn de l'estèrnum.
• articulacion costovertebrala:
  • costocorporeala: entre lo còrs de la vertèbra toracica e la còsta. La còsta N, per la partida superiora de sa tèsta, es articulada amb la partida inferiora de la vertèbra N-1, e per la partida inferiora de sa tèsta amb la partida superiora de la vertèbra N. Atencion: levat per las còstas 1, 11 e 12 que son articuladas amb lors vertèbras correspondentas solament; preséncia de notar del ligament costocorporeal o « raionat »,
  • costotransversari: entre la tuberositat costala de la còsta e lo procès transvèrs de la vertèbra correspondenta; preséncia de quatre ligaments importants: costotransversari superior (entre le procés transvèrs de la vertèbra subrejacenta e lo còl de la còsta, l'insercion se fasent sus la crèsta superiora del còl), costotransversari inferior, costotransversari interossòs e costotransversari lateral (renforçant la capsula articulària lateralament).

Los espacis intercostals

Se destrian los espacis verais (per las còstas 1 a 6) e falses (7 à 9) a causa del gropament en un massís cartilatginós commun de las còsta 7, 8 e 9. Se nòta l'espaci intercostal coma la còsta superiora d'aqueste espaci.

• Contengut de l'espaci intercostal
  • Muscles intercostals (de fòra cap a dedins):
    • extèrnes: fibras oblicas cap al bas e l'interior. Atenhent pas l'estèrnum: preséncia d'una membrana per colomar l'espaci.
    • mejans: tocant la fàcia intèrna dels muscles intercostals extèrnes: fibras oblicas cap al bas e l'exterior. Atenhent pas lo raquis: aquí tanben preséncia d'una membrana per colomar l'espaci,
    • intimes: fibres oblicas cap al bas e l'exterior. Desligadas dels dos grops musculars precedents, creant un espaci occupat per:
  • lo pedicul vasculonerviós, dins la gotièra subrecostala. De naut cap al bas:
    • las venas, s'anastomosan en plen canal:
      • vena intercostala posteriora. S'escampa dins le sistèma azigos,
      • vena intercostala anteriora. S'escampa dins la vena toracica intèrna,
    • les artèrias, s'anastomosan en plen canal:
      • artèria posteriora, eissida de l'aòrta toracica
      • artèria anteriora, eissida de l'artèria toracica intèrna.
    • los nèrvis intercostals. Correspondon a la branca anteriora del nèrvi espinal (la branca posteriora innerva los muscles paravertebrals). Donan de collateralas: motriças pels muscles e sensitivas per la pèl a l'entorn de la caissa toracica.

Mouvements

Los movements son los movements essencials de la respiracion (ventilacion pulmonària): abaissament e elevament de la caissa toracica.