Cèlia Sànchez-Mústich

escrivana espanhòla

Cèlia Sànchez-Mústich (Barcelona, 1954) es una poèta e escrivana catalana. Demòra actualament a Sitges dempuèi 2001.

Cèlia Sànchez-Mústich

BiografiaModificar

Faguèt d'estudis de musica (piano, guitarra, armonia) a Arts del Ritme e al Conservatòri del Liceu. Son òbra amassa divèrses títols de poesia, roman, narrativa brèu e narrativa de non ficcion. Set d’eles an recebut prèmis coma lo Mercè Rodoreda de narrativa, lo Miquel de Palol, lo Serra d'Or o lo Premi Octubre de poesia. Una part de sos poèmas foguèt revirada al galhèc, èuscar, castelhan, francés, occitan, italian e anglés, e fan partida de divèrsas antologias : libres (entre d'autras, Parlano le donne, poetesse catalane del XXI secolo, 48 poètes catalans pour le XXI siècle, La Traductière o la mai recenta Paraula encesa, de Jordi Julià e Pere Ballart) o enregistraments audiovisuals (Archiu audiovisual de poètas de l’ACEC, etc.)

A interpretat sos poèmas en divèrses endrechs dels Païses Catalans, sovent en collaboracion amb d'autres poètas. Un pichon filme dirigit per Jordi Bueno, Ràdio-Taxi(2012) s'es basat sus un de sos contes. Activista culturala, a promogut divèrses projèctes de difusion de la poesia coma las amassadas poètico-musicalas a Lailo, al Raval de Barcelona, pendent cinc ans, e la singulara Festa de la Poesia a Sitges que dirigís amassa amb lo jove poèta e bioquimic Joan Duran i Ferrer dempuèi 2007.

Amassa amb Pere Gimferrer, Maria-Mercè Marçal e Jaume Pont faguèt partida del quatrin de poètas antologats a l'estudi consacrat a la literatura catalana del numèro 1007 (en mai del 2013) de la revista literària francesa Europe. A comptar d'aquel fach, comencèt a recebre de mòstras d'interès de la part del mond poetic francòfon, coma l'ofèrta conjoncha d’Editions du Noroît, del Quebèc, e de Myriam Solal, de París, per editar la version francesa de son recuèlh On no sabèm, o l'invitacion a participar al festenal Voix de la Méditerranée 2014 a Lodeva. A la tardor del 2013, Myriam Solal e Editions du Noroît arribèron fin finala a un acòrdi per coeditar On no sabem amb lo títol de Cet espace entre nòus, amb una revirada del tanben poèta e traductor François-Michel Durazzo. La presentacion se debanèt lo 5 de junh de 2014 a la Maison de l’Amérique latine de París.

ÒbraModificar

PoèsiaModificar

  • La cendra i el miracle. Barcelona: Columna, 1989
  • El lleu respir. Barcelona: Columna, 1991
  • Temperatura humana. Barcelona: Columna, 1994
  • Taques. Barcelona: Edicions 62, 1997
  • Llum de claraboia. Lhèida: Pagès, 2004
  • A la taula del mig. Palma: Moll, 2009
  • On no sabem. València: Tresiquatre, 2010
  • A l'hotel, a deshora. Girona: Curbet Edicions, 2014
  • La gota negra. Lhèida: Pagès, 2018

RomanModificar

  • Les cambres del desig. Barcelona: Columna, 1999
  • Tercer acte d'amor. Barcelona: Proa, 2002

NarrativaModificar

  • Diagnòstic: lluna nova. Barcelona: ICD, 1993
  • Pati de butaques. Barcelona: Columna, 1996
  • El tacte de l'ametlla. Barcelona: Proa, 2000
  • Peret, l'ànima d'un poble (narrativa de no ficció). Barcelona: Edicions 62, 2005
  • Il·lusionistes del futbol. Valls: Cossetània, 2007
  • No. I sí. Lleida: Pagès, 2009
  • Ara et diré què em passa amb les dones i tretze contes més. Barcelona: Editorial Moll, 2013.

TraduccionsModificar

  • Peret, el alma d'un pueblo. Península, 2005.
  • Le Jour J (Narrativa de ficció), dins Nouvelles de Catalogne. Magellan & Cie,
  • Cet espace entre nous (revirada en francès de On no sabem). Myriam Solal, Paris, en coedición amb Editions du Noroît, Quebec, 2014.

PrèmisModificar

Ligams extèrnesModificar