Brasileodactylus ei eth nom utilizat tà aperar es despulhes d'un pterosaure (ludèrt volador) dera formason de Santana deth Aptian (Cretacèu inferior) ena Chapada do Araripe, en Ceará, en Brasil.

Er olotipe MN-4804-V ei un troç de maissa. Paucs fossils mès s'an trapat enquia aué deth pterosaure Brasileodactylus.

Eth genre siguec utilizat per prumèr còp peth paleontològ Alexander Wilhelm Armin Kellner en 1984. Eth genre vò díder Pterosaure deth Brasil. Era espècie s'apera Brasileodactylus araripensis. Aguest nom que hè referència ara conca d'Araripe. Er olotipe MN-4804-V ei un troç de maissa.

D'autes fossils de Brasileodactylus includen SMNS 55414, ua maissa, e MN 4797, part d'un bec e ua maissa. D'autes fossils mès complets son BSP 1991 I 27, un troç d'esqueleta, e AMNH 24444, un cran long de 429 mm damb ua maissa e ua ala quèrra proximal.

Es darrèrs dus individús trapats de Brasileodactylus qu'ac sigueren per André Jacques Veldmeijer.

Kellner classèc prumèr Brasileodactylus coma un Ornithocheiridae. En 1991 cambièc eth genre a un Pterodactyliodea incertate sedis. En 2000 confermèc qu'ère dera familha des Anhangueridae. En 2001 David Unwin considerèc que tamben ac ère mès dempús pensèc eth contrari. Eberhard Frey, en 2003, pensèc qu'ère ua espècie de Coloborhynchus. en 2007 Unwin e David Martill suggerigueren que Ludodactylus ère un sinonim de Brasileodactylus.

Aguest qu'ère un pterosaure de tamanh miei damb ua ala d'aperaquí 4 m. Auia un bec ponchut e dents coniques e ena fin dera maissa èren longues, primes e entàth deuant. Mès ère desparièr de plan d'autes pterosaures deth Brasil pr'amor qu'auia pas nat cresta sus eth bec o dejós dera maissa mès auia ua en eth darrèr deth cran.

Referències

  • Kellner, A. W. A. (1984). "Ocorrência de uma mandibula de pterosauria (Brasileodactylus araripensis, nov. gen.; nov. sp.) na Formação Santana, Cretáceo da Chapada do Araripe, Ceará-Brasil." Anais XXXIII Cong. Brasil. de Geol, 578–590. Rio de Janeiro
  • Frey, E. & Martill, D. M. (1994). "A new Pterosaur from the Crato Formation (Lower Creatceous, Aptian) of Brazil."Neues Jahrbuch fur Geologie und Paläontology, Abhandlungen. 194: 379–412
  • Sayão, J. M. & Kellner, A. W. A. (2000). "Description of a pterosaur rostrum from the Crato Member, Santana Formation (Aptian-Albian) northeastern, Brazil." Boletim do Museu Nacional54: 1-8
  • Kellner, A. W. A. and Tomida., Y. (2000). "Description of a new species of Anhangueridae (Pterodactyloidea) with comments on the pterosaur fauna from the Santana Formation (Aptian -Albian), Northeastern Brazil." National Science Museum Monographs No. 17, National Science Museum, Tokyo: 1-135
  • Veldmeijer, A. J. (2003). "Preliminary description of a skull and wing of a Brazilian lower Cretaceous (Santana Formation; Aptian-Albian) pterosaur (Pterodactyloidea) in the collection of the AMNH." PalArch, series vertebrate palaeontology: 1-13
  • Veldmeijer, A. J. (2006). "Toothed pterosaurs from the Santana Formation (Cretaceous; Aptian–Albian) of northeastern Brazil." (Doctoral dissertation, Utrecht University, 2006). Proefschrift Universiteit Utrecht, 1-269
  • Veldmeijer, A.J., Meijer, H.J.M. & Signore, M., 2009, "Description of Pterosaurian (Pterodactyloidea: Anhangueridae,Brasileodactylus) remains from the Lower Cretaceous of Brazil", DEINSEA 13: 9-40