Biometria

Lo mot biometria significa literalament « mesura del vivent » e designa al sens larg l'estudi quantitativa dels èssers vivents. Dentre los domènis màger d'aplicacion de la biometria, se pòt citar l'agronomia, l'antropologia, l'ecologia e la medecina.

Aqueste tèrme es sempre mai d'usatge per aquestas tecnicas a subjècte de la reconeissença, l'autentificacion e l'identificacion, lo sens primièr del mot biometria essent alara pres per lo tèrme biostatistica.

La biometria es la verificacion de l'identitat d'un individú amb çò qu’es, es a dire en utilizant de caracteristicas fisicas o comportamentalas.

Diferentas significacions

Estudi quantitatiu dels èssers vivents

Pendent l’ensemblre del sègle XX, lo mot « biometria » èra utilizat gaireben sempre dins lo sens larg de l'« estudi quantitatiu dels èssers vivents », per exemple mejans los metòdes estatistics. Es segon aqueste vejaire que la revista Biometrika paréis dempuèi 1901 e que The International Biometric Society (Societat internacionala de biometria) foguèt fondada en 1947.

Se pòt mencionar tanben las revistas Biometrics Bulletin (venguda Biometrics) e Biometrische Zeitschrift (venguda Biometrical Journal), lançadas respectivament en 1945 e 1959, e tanben existís un nombre important de societats e grops nacionals de biometria.

Identificacion de las personas

Dempuèi lo cemençament del sègle XXI, lo mot « biometria » es utilizada tanben dins lo sens mai restrictiu de l'« identificacion de las personas » segon de caracteristicas biologicas, coma las detadas, las regas de la cara, etc. o de caracteristicas comportamentalas, coma la reconeissença vocala, la signatura, l’anar, etc.

Informacions complementàrias

En anglés, se destria dos sens del mot « biometria » utilizant respectivament « biometry » (estudi quantitatiu) e « biometrics » (identification de las personas). Tanben existís : « biostatistics ») equivalent de « biometria » (estudi quantitatiu) subretot dins lo domèni medical.

Identificacion de las personas

Analisi morfologic

L'analisi morfologic pòt se practicar amb las detadas, l'iris, los rets venoses de la retina, rets venoses de la palma de la man, la morfologia de la man, lo pes, e tanben amb las regas de la cara.

Los dos mejans biometrics màger son las detadas e l'iris.

Las empruntas

Clau USB amb reconeissença biometrica de las detadas

Una detada es la marca formada per las regas de la pèl dels dets de las mans e dels pès, i a tanben d’empruntas de las palmas de las mans e las pesadas. Aquestas marcas se forma pendent lo periòde fetal. I a dos tipres de marcas: de marcas dirèctas (que son visiblas) e la marcas latenta (lordièra, sudor o autre rèste pausat sus un objècte). Son unicas e imudablas, se modifican donc pas amb lo temps (levat per accident coma una cremadura par exemple). La probabilitat d’encontrar doas detadas es de 1X10e24. Los bessons omozigòtas auràn de detadas fòrça pròchas mas pas identicas.

una detada complèta conten en mejana un centenat de punts caracteristics mas los contraròtles son realizats amb 12 punts que cal. Es gaireben impossible de trobar dos individús presentant 12 punts caracteristics identics, quitament per una populacion d’unes milions de personas.

Reconeissença de l’iris

L’utilisaire deu fixer l’objectiu d'una camèra numerica qu’explora l’iris d’una persona d’una a una distància de 30 a 60 cm, e pren en dirècte son dessenh. Lo compara enseguida a un fichièr informatizat d’identificacion personala (los sistèmas de comparason en usatge uèi son capables d’explorar una banca de donadas a la velocitat d’unes milions de còdes iridians per segonda).

Mas, l'iris es un organ sensible, sa talha es pichona e es escurcit per las cilhas, las parpèlas o las lentilhas de contacte. Mia, es variable e los utilizaire se calha malaisidament. Es donc gaire aisit d'aver un bon imatge de l'iris, cal que se faga de biais rapid, precís e qu'i aja pas de lutz podent se rebatre sus l’uèlh.

La presa de vista de l'iris es realizada mai sovent per une camèra (camèra CCD monocròma 640 × 480) utilizada amb una font de lutz de longor d’onda compresa entre 700 e 900 nm, invisibla pels umans.

D’autres sistèmas utiliza una camèra de vista larga que permet la localazacion dels uèlhs sus la cara, puèi una autra camèra amb una vista estrecha pren d’imatges dels uèlhs (i a una mai granda resolucion) amb un captor classic e un objectiu macro. Las diferentas constrenchas, subretot de l'enlusiment, impausan una proximitat entre lo captor e l’uèlh (30 a 60 cm), que mai l’uèlh es alinhat mai i a de problèmas. Cal tanben prene en compte de rebats ponctuals, de la non uniformitat de l’esclairatge, e d’images del mitan que se rebaton sus l’iris. S’utiliza alara un esclairatge artificial (diòdes DEL) infraroge, tot en baissant mai que possible l’esclairatge ambiant.

Pel tractament numeric, lo metòde utilizat es aquesta de John Daugman : après la numerizacion de l’imatge de l’uèlh, lo logicial determina lo centre de la pupilla e lo torn de l’iris. Puèi sus aquesta doas donadas lo logicial establís de bendas de talhas egalas (la talha varia segon la dilatacion de la pupilla) per formar un fichièr « gabarit », a partir de l’analizi de la textura de l’iris. Lo fichièr format es un còde iridian complit amb l'algoritme de Daugman.

Reconeissença de la cara

Se pòt identificar un individú segon de caracteristicas de la cara realizant de mesuras: escartament dels uèlhs, arèstas del nas, comissuras de las labras, aurelhas, menton. Aquestas diferentas caracteristicas son analizadas pels sistèmas de reconeissença faciala e comparadas a una basa de donadas existenta. Aqueste metòde permet d’identificar una persona o de verificar una identitat.

Lo sistèma evolua e se pòt ara reconéisser de caras en movement, vista de perfil e se pòt tamben ara envielhir una cara.

Analisi biologic

Una segonda tecnilogia biometrica utiliza los analises biologics (odor, grop sanguin, saliva, urina, analisi ADN…).

Analisi comportamental

En mai de las caracteristicas fisicas e biologicas, un individú possedís tanben diferents elements ligats als sieus comportaments:

• dinamica del picatge (keystroke-scan): per identificar una persona segon son estil de picar, la picatologia mesura de paramètres coma lo temps de pression sus cada tòca, lo temps de relambi, lo temps de vol entre doas tòcas o encara segon lo nombre de dets utilizats. Las picadas son influenciadas per diferntas causas; primièr, segon lo tèxte de picar e, de biais mai general segon sa natura, se modificarà son picatge. E es alara un dels mejans utilizats per unas atacas (timing attacks) per assajar d'inferir lo contengut o la natura del tèxte picat de biais a tornar a un mot senhal per exemple. Aquesta tecnica de picatologia es gaireben satisfasenta mas demora pasmens estatisticas.
  
  Enseguida, lo factor comportamental dintra en jòc, e aqueste factor serà, el, diferent per cada individú. Los factors son gaireben identics a aquestes ja evocats: son las duradas entre picadas, la frequéncia de la decas, durada de las quita picadas, etc. La difaréncia se situa mai al nivèl de l'analisi, que pòt èsser estatica e basada sus de rets neuronals, o dinamic e estatistic (comparason de contunh entre l'escapolon e la referéncia).

• reconeissença vocala (voice-scan) : las donadas utilizadas per la reconeissença vocala venent de factors fisiologics e comportamentals. Mai sovent son pas imitables.

• dinamica de las signaturas (signature-scan) : aqueste tipe de biometria es ara pauc utilizada mas sos defendeires espèran l'impausar pro rapidament per d’aplicacions especificas (documents electronics, rapòrts, contractes…). Lo procediment es combinat a una tauleta grafica e un estilet. Aqueste dispositiu mesura diferentas caracteristicas pendent de la signatura, coma la velocitat, l'òrdre dels picatges, la pression e las acceleracions, lo temps total, etc. Brèu tot çò que pòt permetre d'identificar una persona de biais mai segur possible quand s’utiliza una donada tan cambiadissa coma la signatura.

L'informatica ambianta utiliza diferents captors, e tanben los « captors biometrics » per permetre a las personas de comunicar de biais mai intuitiu amb las personas.

De sistèmas informatics pòdon tanben utilizar la biometria per la recerca de cara, de personas dins una vidèo, d’imatges, una fola, etc., amb de riscs potencials o avérés per la protecccion de la vida privada.

Analisi comportamental e morfologic

• La votz
• La gestuela

Biometrias doças

Lo tèrme de biometria doça designa los elements que los umans utilizan per se reconéisser, mas que son pas unics e pòdon pas permetre una identificacion exacta. La color dels uèlhs, del pèl, la talha, lo pes, fan partit de las biometrias doças.

Problematica juridica ligada a la biometria

Al vejaire dels drechs e libertats fondamentalas

La biometria regropa: « l’ensems de las tecnicas informaticas amb per objectiu de reconéisser automaticament un individú a partir de sas caracteristicas fisicas, biologicas, veire comportamentalas ». Las donadas biometricas son de donadas de caractèr personal que permeton d’identificar una persona. An, gaire bentotad, la particularitat d’èssers unics e permanents (ADN, detadas, etc.). Son d’aprochar tanben de çò que poiriá èsser definit coma un « identificator unic universal », permetent, de fach, lo traçatge generalizat dels individús.

Es donc una question fòrça sensibla al vejaire dels drechs e libertats fondamentalas representant juridicament l'ensems dels drechs primordials per l'individú, assegurats dins un Estat de drech e una democracia. Comprenon los drechs de l'òme al sens larg, las libertats publicas mas tanben de drechs novèls coma las garantias proceduralas retengudas per exemple dins la Convencion de salvagarda dels drech de umans e de las libertats fondamentalas (CEDU) del 4 de novembre de 1950.

La contextualizacion al vejaire dels enjòcs de la biometria

La biometria beneficia d’un vam rapid conjugant una melhora mestresa de las tecnicas e una fòrta demanda securitària. Al vejaire del drech e de las libertats fondamentalas, la biometria opausa, en evidéncia, lo drech individual a la proteccion de las donadas e al respècte de la vida privada a l’exigéncia collectiva de seguretat. Invita donc a encontrar un equilibri entre aquestes drechs e interesses legitims.

Mas, en l’abséncia d’un regime especific, lo vam recent d’aquesta tecnica dins la vida videnta, los establiments escolars, las entrepresas e lo camp de la seguretat sembla mostrar que son encastre juridic mena a un desequilibri prejudiciable als drechs e libertats fondamentalas.

Lo traçatge electronic de l'individú

Lo traçatge electronic mejans lo desvelopament de la biometria capvira l’esfèra dels drechs e libertats fondamentalas e lo regim juridic de lor proteccion. L’individú contemporanèu es tanben banhat dins un « mond de captors e de piuses que traçan quotidianament los fachs e gestums de sa vida sociala e personala ».

Una seria de nòrmas juridicas e diferents procediments judiciaris et normatius, etatics e europèus, pòdon s’articular per mestrejar las derivas de la biometria ofrissent als diferents actors privats coma publics qu’intervenon dins lo domèni, una lectura mai aisida e comprensibla de las perspectivas juridicas a l’entorn de la biometria d’ara.

Lo camp d’aplicacion de la nòrma juridica

A causa de son autonomia, la teoria dels drechs e libertats fondamentalas avent vocacion a s’aplicar a l’ensems de la sciéncia juridica, s’agís d’ocultar pas cap de camp de quita competéncia normativa a pausar un encastre juridic que cal per la biometria. Lo camp nos mèna a considerar l’esfèra nacionala e europèa. Pasmens, es evident qu’unas implicacions son d’òrdre mondial. Fin finala, conven de notar la creacion del grop de trabalh sus la proteccion de las donadas dich G29 e fins ara; sens exclure los estudis juridics o posicons istoricas precedentas que trobèron lor utilitat dins l’explicacion juridica del fenomèn biometric.

Criticas

La generalizacion dels sistèmas de traçatge dels umans provòca fòrça interrogacions. Amb la videosusvelhança, l'utilizacion de la biometria aplicada a l'òme (es ja largament utilizada pels animals) pausa de questions de bioetica.

Mai, las tecnologias d'identificacion pausan de problèmas que lor son particulars, per exemple son mai sovent pas revocablas: se pòt pas cambiar sas detadas, son iris o la forme de sa cara tanben aisidament que se cambia lo senhal.

La biometria presenta malaurosament un inconvenient màger ; en efièch pas cap de las mesuras utilizadas se revèla èsser totalament exacta que s'agís plan d'una de las caracteristicas màger de tot organisme vivent : s'adaptam al mitan, venen vielh, patissèm de traumatismes mai i mens importants, brèu sèm en evolucion e cambian las mesuras.

Los fabricants cercan pas sonque la seguritat absoluda, volon quicòm que fonciona en practica. Cercan donc a diminuir lo taus de falses regets (False Rejection Rate, ou FRR), tot en gardant un taus gaireben bas de falsas acceptacions (False Acceptation Rate, ou FAR). Un sistèma foncional aurà un FRR mai bas possible. D'autre part, una FA es lo fach d'acceptar una persona non autorizada. Aquò pòt se passar se la persona falsifiquèt la donada biometrica o se la mesura la confond amb una autra persona. Un sistèma segur aurà un FAR mai bas possible. Dins la vida videnta, los industrials cercan subretot a aver un compromés entre los dos tauses, FRR e FAR tot en prenent en compte lo temps de tractament de las donadas biometricas e lors servatges.

De biais general, las flaquesas dels sistèmas se situisson pas al nivèl de la particularitat fisica sus que repausan, mas plan sul biais amb que la mesuran, e lo marge d'error qu'autorizan.

Perspectivas de desvelopament e de recerca

Fòrça recercas contunhan dins lo domèni de la biometria. La mesa a jorn dinamica del modèls de reconeissença es un d’aquestes axes de recerca. S’experimenta tanben en mitan escolar de mesuras morfologicas de la man que s'adaptan al desvelopament natural de l'adolescéncia sens aver a realizar de novèlas mesuras. D’òbras son tanben menadas sus de sistèmas adaptatius que prenon en compte l'evolucion de la votz.

En matèria de captors, la reconeissença del ret venós del det o de la palma de la man fa tanben l'objècte de recercas. Consistís en un analisis del ret venós del det.

Autre axe, la multimodalitat, que consistís a combinar de reconeissedors (voces e caras per exemple) per melhorar la fiabilitat globala d'un sistèma. Existís ara de lectors multimodals combinant la detada e lo ret venós del det.

Lectors biometrics pel contraròtle d'accès

La biometria pel contraròtle d'accès

L’objectiu de la biometria dins lo contraròtle d'accès es de gerir los accèsses fisics o logics per far créisser la securizacion dels accèsses a tota mena de luòcs mas tanben de securizar l'accès a d’estacions informaticas e als dossièrs e fichièrs presents sus aquestas darrièras. La biometria comença a èsser utilizada tanben per autentificar un utilizaire que realiza de transaccions bancàrias per securizar los pagaments via de terminals fisics o pels pagaments en linha.

Existís fòrça sistèmas biometrics pel contraròtle d'accès que se pòt destriar doas grandas familhas: amb o sens contacte fisic.

La biometria amb contacte fisic es plan espandida. Compren la reconeissença de la detada, de la morfologia de la man o de l’analisi combinada e simultanèa de la detada e del ret venós del det.

Pel mond, una de las tecnologias mai utilizadas es la biometria via la detada. Que siá al nivèl del contraròtle dels individús (passapòrt, carte d'identitat e permés de conduire biometrics), o al nivèl del contraròtle d'accès.

Al nivèl de las tecnologias sans contacte, existíx de sistèmas de reconeissença faciala, de l'iris e del ret venós de la palma de la man. Tanben dempuèi 2009, existís una tecnologia capabla de prene e de tractar las detadas de 4 dets (levat lo poce) sens contacte, solament d'un movement.

Vejatz tanben

Articles connèxes

• Identitat
  • Antropologia fisica
  • Identitat numerica
  • Passapòrt biometric
  • Biometria doça
• Autoritats
  • Commisson nacionala de l'informatica e de las libertats (CNIL)
  • Biometric Identification Technology Ethics (BITE), grop de reflexion europèu financiat per la Commission europèa que vòl « promòure la recerca e lo debat public sus las implicacions « bioeticas » de las tecnologias emergentas d'identificacion biometrica. »
• En teoria e en practica
  • Autentificacion fòrta
  • Match on card — Comparason de las minucias realizadas dirèctament sus una carta de piuse, carte de proximitat o su una clau USB
• Risc
  • Fugida d'informacion
• Consequéncias
  • Unicitat de passatge

Ligams extèrnes

• Qu’est-ce que la biométrie ? – Livre blanc - Aware
• Intégration d’éléments biométriques dans les passeports et les documents de voyage - Règlement (CE) n^o , Europa
• Communication de la CNIL relative à la mise en œuvre de dispositifs de reconnaissance par empreinte digitale avec stockage dans une base de données - CNIL, décembre 2007 PDF