Bernat Mètge (Barcelona, entre 1340 e 13461413) foguèt un escrivan, traductor e primièr representant de l'umanisme dins las letras catalanas. Es considerat un dels melhors prosistes de la fin del sègle XIV, introductor de l''estil renaissença a la literatura catalana, amb una intelligéncia fina, e un grand sarcasme. Foguèt tanben secretari reial. La siá òbra mèstressa es Lo somni (1399). Nasquèt dins l'anciana carrièra dels Especiers (a l'ora d'ara, de la Llibreteria), filh de l'apotecari Guillem Mètge, que lo daissèt orfanèl l'an 1359. Al mes de mai de 1364 la siá maire, Agnès, se marridèt amb Ferrer Saiol, foncionari de la cancelariá Reiala.[1] En seguir lo camin del sieu pairastre, dintrèt trabalhar a la cancelariá Reiala, ont faguèt carrièra e acabèt en essent lo protonotari de la reina Alienòr de Sicília (la tresena esposa de Pèire III lo Ceremoniós). Aquel trabalh li exigissiá d'unas coneissenças especificas coma per exemple: lo domeni de l'escritura tant en còpia coma en redaccion, coneissenças de lengas utilizadas pels documents importants (latin, catalan e aragonés), formacion basica dins la doctrina crestiana e quitament de fondaments del drech.

  1. Stefano Maria, « Bernat Metge »
Lo sompni den Bernat Mètge ab grand diligencia revelat e ordenat. , Estampa De Francesco Altés, Barcelona, 1891.