Los bens comunals son l'ensemble dels bens apartenent en comun als abitants d'una comunautat rurala. Mai sovent, son de bòsques, de prats, d’èrms e de palums. Fòrça d’aquestes bens apartenon a un senhor que ne balhèt l'usatge a gràtis, o en cambi d'un cens. A partir del sègle XVII, los senhors assajan de recuperar aquestes terrens, subretot se son boscats per los expleitar intensivament e beneficiar de l'auça del prètz de la lenha, o de’n far de terrens per abalir las bèstias, coma es lo cas en Angletèrra, pendent le de movement de las enclausuras.

Al subjècte dels prats e èrms, los fisiocratas i veson de tèrras mal utilizadas a causa de la ment rotinièra dels païsans. Demandèron alara la clausura e la venda d’aquestes bens. Aqueste « modèl anglés » pren pas en compte de formas de rotacion que permeton aquestes bens comunals dins l’encastre d'una agricultura extensiva utilizant fòrça l’elevatge bovin.

Tanpauc cal pas pas confondre los bens comunals, espaci non-apropriat, utilizat en comun, e los drechs d'usatges que s'aplican sus de bens privats coma lo drech de liure pastura.

Istoric modificar

Cadun, segon de règlas precisas fixadas pel drech costumièr, i pòt prene de fusta, talhar l'argelàs o la genèsta, veire de far pasturar de bèstias. Per la pastura, cal pas confondre a la pastura liura que se realiza sus de tèrras apropriadas. Coma ne testimònian de ròtles, a vegadas los grosses animals (vacas, cavals) n’èran enebits, al benefici dels ases, muòls e borrics o cabras, fèdas que, pesant mens, domatjan mens los mitans fragils.

Lo desvolopament en Anglatèrra, a partir del sègle XII, mas subretot a partir de la fin del XV, puèi en Euròpa al sègle XV, de l'enclausura, es a dire de l'apropriacion del ben comun per la proprietat privada, puèi en França a partir de la lei del 10 de febrièr de 1793 se retira los bòscs e prats comunals, quitament se n’existís encara fòrça en França (10 % del territòri).

La pastura sus de tèrras comunautàrias se practica jos d'autres noms e modalitats, en Africa, e dins fòrça societats tradicionalas.

Interès ecologic modificar

Aquestes mitat gratuitament expleitables èran mai sovent las tèrras mens ricas de la comuna (naturalament oligotròfs), amb unas sompas, valats o retancas per abeurar los animals. Mas, los sols paures son tanben los mai rics en biodiversitat. Aquestes sols naturalament fragils faguèron a vegada l'objècte d'una utilizacion extensiva e rasonabla, mas foguèron sovent subrexpleitats, se transformant en èrms d'una granda pauretat venent de bartasses paures, mas conservant sovent un fòrt potencial de biodiversitat, contenent los rèstes d'espècias endacòm mai rebutada per l'agricultura modèrna.

Aquesta subrexpleitacion tragica (al sens d'inevitable) tornèron èsser estudiada per d’òbras recentas, coma l'economista Elinor Ostrom, o l'istorian Peter Linebaugh, que mòstran al contrari que la gestion tradicionala dels comunals es en general prudenta e eficienta.

Annèxas modificar

Referéncias modificar

Bibliografia modificar

Articles connèxes modificar

Ligams extèrnes modificar