La bauma de Taijac, en Perigòrd, es un important site arqueologic dau Paleolitic superior.

Situacion geografica e organizacion espaciala

modificar

Es tanben nomenada "bauma de la Mairariá" per la proximitat dau sieti municipau. Es trauchada dins un calcari jurassic fòrtament recristallizat en rosetas a chausa de la tectonica fragila. Lo site se compausa de dos niveus. Lo niveu superior a 'na lonjor de 75 m. Au fons d'un corredor, un potz relia lo niveu superior de la bauma au niveu inferior. Las gravaduras se tròban au niveu superior, dins los 15 prumiers metres apres l'entrada.

Istoric de las recerchas

modificar
 
Placa a la memòria de Peire Borrinet devant la bauma

A partir de 1880, fuguet visitada plusors còps. En 1889, Perrier du Carne i descubriguet de las gravaduras sus òs (representacion d'un chavau sus un sacrum de rangier) e d'autres objèctes (que daus arpons). Las gravaduras parietalas fugueren reconegudas per lo prumier còp en 1903 per Denis Peironin, puei estudiadas per Louis Capitan e Henri Breuil. Peire Borrinet, institutor a Taijac, entreprenguet en 1904 de las recerchas pus meticulosas trabalhant en comun emb Peironin; sas observacions precisas permeteren de diferenciar dos estrats arqueologics separats per un jaç d'emplenatge esteril. L'estrat inferior 'perten au Magdalenian V (datant d'aperaquí 10 000 ans avC) e conten daus arpons. L'estrat superior data dau Magdalenian VI e conten egalament daus arpons, daus burins e de las puntas de Taijac (puntas de flecha pedoncoladas en silex). Lo decòr parietau fuguet reestudiat per Claude Barrière dins las annadas 1960, puei per Patrick Paillet dins las annadas 2010.

Art parietau

modificar

Passada l'entrada, las gravaduras preïstoricas se descubrissen a mança sus 'na desena de metres. Au totau, i a 48 gravaduras repartidas en dos ensembles distints representant daus urs, daus bisonts, daus bovids, daus chavaus, daus cervids, daus rangiers e daus ors. 'Quelas gravaduras, de pita talha e finament incisadas, son realistas e mòstran beucòp de detalhs anatomics. Segon André Leroi-Gourhan, las òbras son restachadas a l'estil IV recent dau Magdalenian finau. La «frisa daus bovids» venguet celebra per son estil achabat e realista. En comparason emb las autras baumas ornadas de Perigòrd, los cervids son fòrça frequents. A Las Caus e a las Combarelas per exemple dominan los chavaus, a Font de Gaume los bisonts e a Rofinhac e a Bernifal los mamots. De fach, la fauna de Taijac a 'na compausanta freja emb daus rangiers, daus bisonts e daus chavaus e 'na compausanta temperada emb daus cervis. Reflectís donc lo reschaufament climatic de la fin dau Magdalenian e la partença vers lo nòrd daus grands erbivòrs.

Autres sites

modificar

L'abric Metge

modificar
 
L'abric Metge darrier de l'egleisa de Taijac

Darrier de l'egleisa de Taijac se tròba un site paleolitic egalament ocupat pendent lo Magdalenian, l'abric Metge.

Sala d'exposicion

modificar

Per rasons de conservacion, la bauma de Taijac es pas duberta a la visita. A costat se tròba 'na sala d'exposicion sus la vida daus chaçaires-culheires de la fin de la glaciacion ente se presenta 'na projeccion de video e plusors replicas d'objectes preïstorics.