La batalha de Wuhan se debanèt dins lo corrent de la Segonda Guèrra Mondiala dau 11 de junh au 27 d'octòbre de 1938. Foguèt la consequéncia d'una ofensiva japonesa dirigida còntra Wuhan, capitala de la província de Hubei. Coma per lei batalhas precedentas dempuei l'acomençament de la guèrra, lei Japonés èran mens nombrós (350 000 òmes còntra 1 200 000) mai tenián un comandament e un equipament superiors (500 avions e 120 naviris còntra 200 avions[1] e 30 naviris). De mai, utilizèron d'armas quimicas per rompre lei posicions defensivas chinesas pus poderosas. Après mai de quatre mes de combats, la vila foguèt finalament conquistada per lei Japonés que se turtèron fins a la fin de la guèrra a una guerilha fòrça activa dins tota la província.

Fotografia d'una mitralhièra chinesa a la batalha de Wuhan.

La batalha foguèt saunosa per lei camps. Lei Chinés perdiguèron aperaquí 225 000 òmes e la quasi totalitat de sei fòrças aerianas e navalas. Lei destruccions èran tanben fòrça importantas dins tota la region en causa de la dubertura dei levadas per arrestar la progression enemiga. Lei Japonés perdiguèron 107 000 òmes e 150 avions. Aqueu bilanç (2 soudats chinés perduts per 1 soudat japonés eliminat en plaça de 3,6 per 1 un an aperavans) illustrèt lo melhorament de l'armada chinesa que capitèt pauc a pauc d'alentir puei d'arrestar l'expansion japonesa en China.

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. Una partida d'aqueleis avions èra eissida d'un còrs de « volontaris » sovietics.