Atemptats de l'11 de setembre de 2001

Las atacas de l'11 de setembre de 2001 (conegudas pels numerenims 9/11 dins lo mond anglosaxon), es una seriá de quatre atemptats suicidaris coordinats per al-Qaïda als Estats Units d'America lo dimars 11 de setembre de 2001. Aquel matin, 19 terroristas sequestrèron quatre avions comercials.[1][2] Los raubaires esclafèron intencionadament dos dels avions dins las Torres Bessonas del World Trade Center a Nòva York, tuant totes los passatgièrs e de milièrs de personas que trabalhavan dins los bastits. Ambedoas torres s'esfondrèron en doas oras, destruisent tanben de bastiments pròches e ne damatjant d'autres. Un tresen avion foguèt esclafat al Pentagòn. Los raubaires avián cambiat lo cap del darrièr vòl cap a Washington, D.C., Amb objectius incerts que poirián èsser l'Ostal Blanc o lo Capitoli dels Estats Units; mas, s'esclafèt dins un prat près de Shanksville dins la Pensilvània rurala après que los passatgièrs ensagèsson de prene lo contraròtle de l'avion. I aguèt pas subrevivents dins pas cap dels vòls.

De naut en bas : l'incendi del World Trade Center ; lo Pentagòn s'esfondra ; lo Vòl UA175 s'espotís sul WTC 2 ; una demanda d'ajuda als pompièrs a Ground Zero lo 15 de setembre 2001 ; un motor del Vòl UA93 es retrobat ; lo Vòl AA77 s'espotís sul Pentagòn

Los eveniments modificar

Lo matin de l'11 de setembre de 2001, segon lo govèrn dels Estats Units d'America, 19 òmes ligats a l'organizacion terrorista Al-Qaïda[3] (que los quatre pilòts) embarquèron dins quatre vòls comercials de passatgièrs, prenguèron lo contraròtle dels aparelhs e los esclafèron deliberadament contra las Torres Bessonas (2), lo Pentagòn e lo quatren dins un prat als entorns de la vila de Shanksville, Pensilvània dins lo comtat de Somerset. Foguèron confirmats 2793 mòrts e demòra 24 personas desaparegudas coma resultat d'aquelas atacas.

Cronologia modificar

  • 8.46 ora locala: Lo Boeing 767-223 de la companhiá American Airlines identificat coma Vòl 11 s'encastra a la Torre Nòrd.
  • 9.03 ora locala: Lo Boeing 767-222 de la companhiá United Airlines identificat coma Vòl 175 tòca la Torre Sud.
  • 9.37 ora locala: Lo Boeing 757 de la companhiá American Airlines identificat coma Vòl 77 s'encastra dins lo Pentagòn.
  • 9.59 ora locala: Cai la Torre Sud.
  • 10.03 ora locala: L'avion pilotat pels raubaires cai en Pensilvània.
  • 10.28 ora locala: Cai la Torre Nòrd.
  • 13.04 ora locala: Lo president George W. Bush declara l'Alèrta Maxima.

L'esfondrament de las torres modificar

L'estructura del bastiment de las Torres Bessonas 1 e 2, de tramas d'acièr soudadas a de bigas mèstras, foguèron los màgers responsables del biais que las torres s'esfondrèron. La màger part del pes de cada bastissa pausava sus las bigas centralas, ont èran los escalièrs e d'ascensors. La rèsta del pes se distribuissiá pel perimètre exterior.

L'infèrn provocat dins los bastits, a causa del combustible dels avions que cremava e dels quita materials, faguèt pujar la temperatura fins al punt que foguèron expausats los supòrts de cada estatge a de temperaturas talas qu'arribèron a fondre, venguèron flacs fins a portar pas mai lo pes dels estatges que sostenián. A mesura que las tremuèjas de cada estatge cedava, aumentant la pression sul perimètre exterior e sus la quita basa centrala. Quand lo pes d'unas desenas d'estatges foguèt pro grand, las colomnas e bigas extèrnas se s'esfondrèron de biais explosiu, çò que provoquèt lo tust de las estatges superiors contra los inferiors, en una reaccion en cadena fasent s'enfonsar cadun dels estatges.

Las torres avián suportat los tusts dels avions, mas las gents situadas dins los estatges superiors podavan pas s'escapar perque avián desapareguda las vias de fugida. Amb una tan granda nautor e sens mejans perque las equipas de secors arribèsson a temps, l'esfondrament dels colosses de fèrre e beton provoquèt la mòrt de totas aquelas personas.

Teorias de la conspiracion modificar

Espeliguèron des teorias afirmant que lo govèrn dels Estats Units d'America deliberadament permetèt los atemptats, o atribuisson l'esfondrament de las torres a d'autras causas que la collision dels avions.[4]

Per exemple os partisans d'aquelas teorias afirman o que lo govèrn dels USA sabiá qu'i aviá de plans d'ataca las Torres Bessonas e decidiguèt los empedir pas, o que l'atemptat foguèt una opracion jos una falsa bandièra e qu'al-Qaïda i participèt pas. Aqueles qu'accèptan pas l'explicacion convencionala dels atemptats mantenon mai sovent que lo motiu del govèrn dels USA (o, mai especificament, de l'administracion del President George W. Bush) èra de far popularas las invasions en Afganistan e en Iraq, o aver de motius per impausar de limitacions de la libertat personala e de programas de vigilància suls ciutadans nòrd-americans.

D'autres avancèron que las torres s'esfondrèron a causa dels tusts dels avions mas per d'explosius plaçats per d'agents del govèrn. Los defensors d'aquela teoria d'una "demolicion contarotlada" mantenon que la temperatura de combustion del querosen es mendre qu'aquela del punt de fusion de l'acièr, e per çò far, segon eles, se caliá una autra causa per que casan.

Referéncias modificar

  1. Holmes, Stephen.
  2. Keppel, Gilles; Milelli, Jean-Pierre and Ghazaleh, Pascale.
  3. (anglès) Fox News, Bin Laden Claims Responsibility for 9/11
  4. Norman, Joshua. «9/11 conspiracy theories won't stop» (en anglès).

Vejatz tanben modificar