Asma
L'asma es una malautiá inflamatòria de l'aparelh respiratòri que provòca de dificultats de respiracion (dispnèa). Aquela malautiá, mai sovent, provòca de damatges dins las bronquis e lo bronquiòls. Aqueles mermant lor talha e fan mai dificil l'intrada de l'aire dins los palmons. Aquel tèrme ven del grèc ἄσθμα, ásthma, via lo latin asthma significant « respiracion dificila ».[1][2]
Existís pas una definicion precisa de la malautiá asmatica. L'Estrategia Globala per l'Asma (GINA) la definís atal: "Inflamacion cronica de las vias aerianas que tenon un ròtle destacat cèrtas cellulas e mediadors. Aquel procediment s'associa a una iperresponsa dels bronquis que produsís d'episòdis de siblaments (fiulets), dispnèa (sensacion de manca respiratòri), opression toracica e tos, subretot de nuèch o lo matin. Aqueles episòdis s'acompanhan mai sovent amb un màger o mendre gra de obstruccion al flus aerian sovent reversible de forma espontanèa o jos tractament".
Etiologia
modificarSe conéis pas la causa exacta de l'asma, mas i a fòrça factors que pòdon desencadenar la malautiá. Los mai importants son:[3]
- Las infeccions respiratòrias viricas (que son lo principal desencadenament pels mainats pichons)
- Los acards, lo pollèn, los animals domestics e los fongs de l'umiditat
- Lo fum del tabac
- Los irritants coma los insecticids, las pinturas, las odors intensas, èca.
- L'exercici fisic
- L'asma aparéis mai sovent pels enfants de femnas fumadoiras pendent la prenhesa, de parents amb asma o de malautiás allergics e tanben pel enfants expausats al fum del tabac.[4]
ven totjorn mai evidenta la relacion entre l'asma e las condicions del mitan ambient, que se recomanda de promòure de mitan sanitoses per minimizar las causas que pòdon desencadenar l'agravacion de la malautiá. Tanben foguèt constata una predisposicion genetica, que fòrça malauts presentan de precedents asmatics, allergics o d'eczemàs dins la familha. I a de malautiás que pòdon causar o agravar l'asma, coma la reflus gastroesofagic e la sinusitis cronica. Un autre aspècte de prene en compte es l'usatge de classas de medicaments coma los betablocants, los antiinflamatòris non esteroïdes e analgesics. Cal pas s'automedicar sens consultar de per abans lo mètge o la mètja.
Mecanisme de produccion de l'asma
modificarQuitament se se sap que l'asma es un estat causat per una inflamacion cronica de la via aeriana, los compausants precises d'aquela inflamacion son encara pas coneguts e las causas d'aquela inflamacion son incertanas. Fòrça cellulas inflamatòrias serián implicadas e interaccionarián d'un biais complèxe.
Existís ja una pròva que los mastocits jògan un ròtle important en responsa immediata a l'allergèn e dins l'asma inducha per l'esfòrç e aquela ligada als aliments, mas las cellulas responsablas de l'inflamacion cronica que provòcan l'iperreactivitat bronquiala son los macrofags, los eosinofils e linfocits T. Totes aqueles apareisson activats dins l'asma. Los linfocits T son programats per produire de citocinas (cellulas Th2) que menan a la caracteristica inflamatòria eosinofilica. Aquela programacion implica de cellulas presentant d'antigèns, coma las cellulas dendriticas dins l'epitèli de via aeriana.
Lo procediment d'inflamacion cronica pòt provocar de cambiaments estructurals, coma la fibròsi, lo conflament o l'ipertrofia del muscle lis bronquial e l'angiogenèsi, çò que pòt donar luòc a una obstruccion irreversibla de la via aeriana.
Anatomia patologica
modificarLas lesions tipicas de l'asma son:
- Fragilitat de l'epitèli bronquial.
- Infiltrat inflamatòri de l'epitèli e la submucosa.
- Coflament la membrana basala.
Fisiopatologia
modificarDins la fisiopatologia de l'asma existisson tres fenomèns fondamentals:
- Inflamacion: lo procediment inflamatòri intervenon de cellulas e mediadors.
- Allergia.
- Iperreactivitat bronquiala.
Formas clinicas de l'asma
modificarClinicament l'asma se classifica per l'adult en quatre tipes fondamentals:[5]
Intermitent | Persistent leugièr | Persistent moderat | Persistent grèu | |
---|---|---|---|---|
Simptòmas diürns | Non (2 jorns o mens) | Mai de dos jorns dins la setmana mas pas cada jorn | Cada jorn | Simptòmas de contunh (mai d'un còp per jorn) |
Medicacion de solaç (agonista β2 adrenergic de corta durada) | Non (2 jorns o mens/setmana) | Mai de dos jorns dins la setmana mas pas cada jorn | Cada jorn | Mai d'un còps per jorn |
Simptòmas nocturns | Pas mai de dos còps al mes | Mai de dos còps al mes | Mai d'un còp per setmana | Frequents |
Limitacion dins l'activitat | Cap | Unas | Fòrça | Fòrça |
Foncion pulmonara (FEV1 o PEF) % teoric | >80% | >80% | >60% - <80% | ≤60% |
Exacerbacions | Cap | Una o cap | Doas o mai a l'an | Doas o mai a l'an |
Factors provocants de l'asma
modificarAsma aucupacionala
modificarLo asma aucupacionala se definís coma una escasença d'obstruccion bronquial reversible a causa d'una ipereactivitat bronquiala per l'exposicion a diferents agents dins lo luòc de trabalh. Aqueles agents pòdon èsser: de vapors, gases, fums, eca.[6]
Dins aquel tipe d'asma i a tota una sèria de factors que pòdon provocar l'apareisson d'aquela patologia pels trabalhadors de cèrts domènis. Aqueles factors pòdon èsser: environamental o de factors de risc de reponsa individuala.
Factors de risc environamental
modificar- Concentracion: una concentracion d'agents, fa mai possible lo desvolopament la malautiá.
- Temps d'exposicion: amb un temps d'exposicion mai long, se merma lo risc de malautiá, que lo còrs activa los mecanismes immunitaris dels individus.
- Ventilacion del luòc de trabalh: Lo manca dins las condicions de ventilacion e l'estat del luòc de trabalh aumentaràn la sensibilizacion.
Factors de risc de responsa individuala
modificar- Tabaquisme: Los fumadors an mai de riscs de desvolopar la malautiá. Lo tabac favorisa la sensibilizacion als agents al que es expausan.
Classificacion de l'asma segon gravetat
modificarSegon la siá severitat e frequéncia dels episòdis l'asma se pòt classificar en:
Asma episodic Ocasional
modificarAquela asma es aquel que se diagnostica quand se complisson una sèria de condicions. Aquelas son: mens d'1 episòdi cada 10-12 setmanas, bona tolerància a l'exercici e l'apareisson de 4 o 5 episòdis maxim per an.
Asma episodica Frequent
modificarAquel tipe d'asma se definís quand: se produson mens d'1 episòdi cada 5-6 setmanas, apareisson de siuladisses a l'esfòrc intens se produson entre 6 e 8 episòdis maxim per an de forma esporadica.
Asma persistent moderat
modificarLo asma persistent moderat es aquel que produtz mai d'1 episòdi cada 4-5 setmanas, apareisson siuladisses a l'esfòrc moderats-intenses e apareisson de signes e de simptòmas d'asma nocturna gaireben 2 còps per setmana. Los pacients diagnosticats d'aquel tipe de asma deven recébre un tractament amb inaladors de corta accion minim 3 còps per setmana.
Asma Persistent grèu
modificarL'asma persistent grèu es lo tipe d'asma mai sevèr e se presenta minim 1 còp cada 4 setmanas. Los siuladisses apareisson quand la persona realiza d'esfòrces minims e pas tròp intenses. Apareisson de signes e de simptòmas nocturns mai de 2 còps per setmana e an besonh d'inaladors de corta accion per controtlar los simptòmas mai de 3 còps per setmana.
Tractament
modificarLo tractament de l'asma engloba diferents penjals. D'en primièr, i a lo tractament farmacologic e en segond i a l'educacion per la santat. dins lo cas del tractament medical, cal comprene los broncodilatadors e los glucocorticoïdes inalats. Totjorn mai, es plan important de realizar una bona educacion per la santat. Aqueles dos factors garantisson lo succès e l'eficacitat del tractament.[7]
Farmacologicament, I a dos tipe de tractaments per l'asma. D'en primièr, avèm aqueles d'accion rapida a de cort tèrme. Aqueles s'utilizan quand se produsís un ataca d'asma. Per exemple los Agonistas β2 adrenergics de corta durada e los anticolinergics inalats. Mai, avèm aqueles medicaments que s'utilizan dins lo tractament de long tèrme. Aqueles an coma objectiu d'ensajar d'evitar d'episòdis d'atacas asmatics novèls e controtlar los simptòmas de l'asma.[8][9]
Lo tractament de l'asma dependrà del gra e severitat de las atacas asmaticas. Aqueles se pòdon classificar en diferents esglaons. Totun, los medicaments de basai son:
Escalon 1
modificarSonque los agonistas β2 adrenergics de corta durada.
Escalon 2
modificarAlternativas:
- Glucocorticoïdes inalats a dòsis bassas.
- Antileucotrians.
Escalon 3
modificarAlternativa:
- Glucocorticoïdes inalats a dòsis bassas.
- Agonistas β2 adrenergics d'accion longa.
Autras opcions:
- Glucocorticoïdes inalats a dòsis mejanas.
- Glucocorticoïdes inalats q dòsis bassas + Antileucotriqns.
Escalon 4
modificarAlternativa:
- Glucocorticoïdes inalats a dòsis mejanas.
- Agonistas β2 adrenergics d'accion longa.
Autras opcions:
- Glucocorticoïdes inalats a dòsis bassas + Antileucotrians.
Escalon 5
modificarAlternativa:
- Glucocorticoïdes inalats a dòsis nautas.
- Agonistas β2 adrenergics d'accion longa.
Autras opcions (en mai d'aquel de l'escalon 4):
- Antileucotrians e/o teofillina e/o omalizumab
Escalon 6
modificarAlternativa:
- Glucocorticoïdes inalats a dòsis nautas.
- Agonistas β2 adrenergics d'accion longa.
- Glucocorticoïdes orals.
Autras opcions (en mai d'aquel de l'escalon 4):
- Antileucotrians e/o teofillina e/o omalizumab
Fitoterapia
modificarI a de plantas qu'an un efièch antiasmatic coma lo romanin, lo jusquiama e lo Ginkgo biloba.
Referéncias
modificar- ↑ «Asma». Organització Mundial de la Salut ( OMS).
- ↑ «Asma». Societat catalana de medicina familiar i comunitària ( Camfic), 2004.
- ↑ Web.
- ↑ «Asma». MedlinePlus, 14/05/2014.
- ↑ BP, , 17, September {{{annada}}}
- ↑ [1]. ISBN 84-7670-577-8.
- ↑ Institut Català de la Salut, , Octubre {{{annada}}}
- ↑ «Tractaments, asma». Institut Català de la Salut.
- ↑ «Asma». Onmeda.
Ligams extèrnes
modificar- «Asma». Canal Salut (Informacion a la ciutadania). [Consulta: en 20 mai 2016].Modèl:CanalSalut GenCat Ciutadania
- Associacion Asmatològica Catalana
- Asthma and Allergy foundation of America
- Guia pel maneig del asma (castelhan)