Art numeric
L'art numeric es una practica artistica basada principalament dins l'utilizacion de la tecnologia numerica coma partida essenciala del procès creatiu d'una òbra. Dempuèi los ans 1970, s'utiliza diferents noms per descriure lo procès, coma l'art de l'ordinator e l'art multimedia. De tot biais, l'art numeric se pòt situar jol grand concèpte d'art dels mèdias novèls.[1][2] Dins un sens larg, lo tèrme "art numeric" fa referéncia a aquel tipe d'art contemporanèu qu'utiliza de metòdes de mèdias numerics o de produccion de massa.[3]
Lo tèrme "artista numeric" es utilizat per descriure los artistas qu'utilizan las tecnologias numericas per produsir d'art. Que siá numerics o tradicionals los artistas contemporanèus utilizan fòrça fonts d'informacion e programas electronics dins lor trabalh de crecion.
Las tecnicas de l'art numeric son largament utilizadas pels principals mèdias de comunicacion en publicitat e tanben per de cineastas per produire d'efièches visuals. Lo autoedicion de libres a agut un grand impacte dins lo mond, qu'es ligada al dessenh grafic.[4] Donats los parallelismes entre las arts visualas e las musicalas, es possibla que l'acceptacion generala de la valor de l'art visual digital progresca del mèsme biais qu'o faguèt l'acceptacion de la musica electronica dins las darrièras decennias.[5]
Començaments modificar
Podèm parlar pel primièr còp d'art numeric en julhet de 1985, amb Andy Warhol a partir del Commodore Amiga. L'ordenador foguèt presentat publicament al Lincoln Center, Nòva York en julhet de 1985. Un imatge de Debbie Harry foguèt capturada en monocròma amb una camèra de vidèo e numerizada dins un programa grafic nomenat ProPaint. Warhol manipulèt l'imatge i apondent de color amb de fuèlhas de filtre.[6]
Als començament patiguèt d'una cèrta resisténcia, mas l'impacte de la tecnologia numerica transformèt d'activitats coma la pintura, lo dessenh, l'escultura e la musica o l'art sonòr.[7] Mai, permetèt de realizat de formats novèls, coma los "nets arts", las installacions artisticas, e la realitat virtuala venguèron de practicas artisticas e tecnologicas fòrça reconegudas.[8]
Tecnicas utilizadas modificar
L'Art numeric pòt èsser sinque produsit per d'ordinators (coma las fractalas e l'art algoritmic) o utilizar d'autras fonts, coma una fotografia escanerizadas o un imatge dessenhat amb logicial de grafias vectorialas generats per ordenador mejançant una tauleta grafica o mirga.[9] E mai se tecnicament lo tèrme pòt èsser aplicat als arts realizats utilizant de mèdias coma un simple escanèr, mai sovent nomena un tipe d'art qu'utiliza d'un biais mens trivial los procèsses numericss (coma es lo cas del logicial o software, del microcontrolaire o quin autre sistèma que siá electronic capabla d'interpretar o de crear un imput o un output).
L'informacion de donadas numerizadas, coma los archius audio e vidèo gravats digitalament es pas considerada coma art numeric, mas pòdon far partida de la larga familha d'art de l'informacion (information art).[10]
Mèdias visuals generats per ordinator modificar
Lo concèpte art numeric fa referéncia a, d'un costat, tota informacion visuala efichat dins un format 2D mejans un aparelh electronic visual, d'un autre costat, la traduccion d'informacion matematica de l'informacion afichada dins una organizacion 3D, visualizada amb una projeccion estereoscopica.
La forma mai simpla son los grafics digitals 2D, que serián lo rebat del biais que se dessenha amb un gredon e un tròç de papièr. Dins aquel cas mas, l'imatge apareis sus l'ecran e l'instrument utilizat per dessenhar es un estilo numeric o una mirga. Çò que se genèra a la pantalha pòt aparéisser dessenhat en gredon, estilo, o pincèl.
Normalament los grafics bidimensionals utilizan de mapa de bits coma principal metòde de representacion de l'informacion, alara que los grafics tridimensionals son mai frequentament vectorial, causa que facilita la creacion de las installacions de realitat virtuala.
Un possible tresen paradigma es de generar las art 2D e 3D entièrament a amb d'execucions algoritmicas codificadas amb de programas informatics; aquestas se poirián considerar coma las formas nativas de l'art digital. Çò que significa que pòdon pas èsser produsidas sens ordenadors. L'art fractal, lo datamoshing, l'art algoritmic e l'art generatiu en temps real ne son de bons exemples.
"Pintura numerica" modificar
Las òbras son consideradas coma "pintura numerica" quand an una estetica similara a la que seriá atencha amb de mèdias non digitals, mas que se realizan mejans una plataforma de logicial e se publica digitalament l'imatge ne resultant coma s'èra pencha sus tela.[11]
Imatges fixes 3D generats per ordinator modificar
Los grafics en 3D se crèan amb un procès de dessenh d'images a
partir de formas geometricas, poligòns o corbas NURBS. Es atal que se crèan d'objèctes e de scènas tridimensionalas que seràn utilizadas en mèdia tan diferents coma lo cinèma, la television, l'impression, lo prototipatge rapid, los jòcs o simulacions e los efièches especiales visuals.
I a fòrça programas logicial per o far. La tecnologia pòt permetre la collaboracion, donat l'opcion a partejar. Aquò se fa mercés un esfòrç creatiu similar a aqueste del movement del còdi dubèrt (open source), e lo de las Creative Commons, ont los usatgièrs pòdon collaborar dins un meteis projècte per aténher de pèças d'art unic.
L'artista surrealista pop Ray Caesar trabalha sus Maya,(un logicial de modelatge 3D, utilizat per l'animacion numerica) per crear sas figuras e sos respectius espacis virtuals.[12]
Referéncias modificar
- ↑ Christiane Paul (2006). Digital Art, pp 7–8. Thames & Hudson
- ↑ Lieser, Wolf. Digital Art. Langenscheidt: h.f. ullmann. 2009, pp. 13–15
- ↑ Charlie Gere Art, Time and Technology: Histories of the Disappearing Body(Berg, 2005). ISBN 978-1-84520-135-7 This text concerns artistic and theoretical
- ↑ Frank Popper, Art of the Electronic Age, Thames & Hudson, 1997.
- ↑ Charlie Gere, (2002) Digital Culture, Reaktion.
- ↑ Reimer, Jeremy (October 21, 2007). "A history of the Amiga, part 4: Enter Commodore". Arstechnica.com. Retrieved June 10, 2011.
- ↑ Taylor, G. D. (2012). The soulless usurper: Reception and criticism of early computer art. In H. Higgins, & D. Kahn (Eds.), Mainframe experimentalism: Early digital computing in the experimental arts. Berkeley, CA: University of California Press
- ↑ Donald Kuspit The Matrix of Sensations VI: Digital Artists and the New Creative Renaissance
- ↑ Christiane Paul (2006). Digital Art, pp. 27–67. Thames & Hudson.
- ↑ Wands, Bruce (2006). Art of the Digital Age, pp. 10–11. Thames & Hudson
- ↑ Paul, Christiane (2006). Digital Art, pp. 54–60. Thames & Hudson.
- ↑ Lev Manovich (2001) The Language of New Media Cambridge, Massachusetts: The MIT Press.