Una arma incendiària es una arma destinada a entraïnar un incendi. Lo fuòc foguèt utilizat tant per seis efiechs destructors que per seis efiechs psicologics. L'amplor d'aquel usatge varièt segon lei luòcs e lei periòdes, mai a jamai totalament disparegut. Aquò menèt a l'aparicion de plusors tipes diferents d'armas incendiàrias coma lo fuòc grèc, lo lança-flamas, lo napalm, la termita ò lo fosfòr blanc. La màger part d'aqueleis armas son desenant reglementadas per lo drech internacionau car discriminan pas lei civius e lei militars. Pasmens, fòrça armas incendiàrias son encara en dotacion dins leis arsenaus modèrnes e lor usatge demòra frequent dins lei conflictes de la fin dau sègle XX e dau començament dau sègle XXI.

Tir de napalm durant un exercici dei fòrças armadas estatsunidencas.

Leis armas incendiàrias e lo drech internacionau

modificar

Uei, l'usatge deis armas incendiàrias es reglementat per la Convencion de l'ONU sus leis armas convencionalas de 1980. Lor utilizacion es enebida còntra lei populacions civilas. De mai, l'utilizacion d'armas incendiàrias tiradas per de vectors aerians es enebida còntra leis objectius militars enviroutats per de concentracions importantas de civius. En revènge, lei municions susceptiblas d'aver un efiech incendiari segondari (fumigèns, balas traçantas, etc.) e lei municions que combinan un efiech de penetracion, d'explosion ò de fragmentacion amb un efiech incendiari (bombas explosivas, obús anticarri, etc.) son pas regardadas per aquelei règlas car son destinadas a d'usatges estrictament militars.

Aquelei règlas laissan de zònas foscas pertocant certaneis armas incendiàrias. Lo cas pus conegut son leis armas a basa de fosfòr blanc. En teoria, son de fumigèns car lo fosfòr blanc es l'agent pus eficaç per crear de fumigèns de guèrra. Aquò permet donc son usatge dins de zònas urbanas. Pasmens, lo fosfòr blanc es tanben un agent incendiari redotable. Ansin, fòrça armadas l'utilizan durant de combats urbans per dispausar d'una municion incendiària en pretextant un usatge coma fumigèn.

Annèxas

modificar

Liames intèrnes

modificar

Bibliografia

modificar
  • (en) James Riddick Partington, A History of Greek Fire and Gunpowder, Johns Hopkins University Press, 1999.

Nòtas e referéncias

modificar