Es ardipitècs (ardipithecus) son un genre ja escandit dens era tribú des Hominidae enclusada dens era sosfamilha des Homininae. D'autes cercaires es airalen en una clade diferent des Hominini.

Eth genre ei compausat , enquias descurbiments actuaus, de dus especies fossili Ardipithecus ramidus e Ardipithecus kadabba (aguesta erá considerada ua sosespecie dera prumèra). Aguest genere se trapava solet en Africa orientau. Es fossili apareguts en Etiopia, Eth País des Afar, ena val der arriu Awash.

Es fossili d'ardipithecus an estat datats damb ua antiquitat de 5,8 milions d'annades per Ardipithecus kadabba e 4,4 milions d'annades per Ardipithecus ramidus (es inicis deth Pleistocèu).

Compartiguèren caracteristiques morfologiques damb es chimpanzé e es gorilles, e, de còps, se considera que non son de vertat es ancessors directes der òme actuau. Era dintadura des ulhals ei plan primitiva e era mesura corporau erá coma era d'un chimpanzé. Semblaua que demorauen ena jungla e auien iniciat eth bipedalisme, especiauments Ardipithecus ramidus .