Archivistica

L’archivistica es la disciplina qu'estúdia lei principis e lei tecnicas relativas a la gestion deis archius. Es considerada coma una sciéncia auxiliara de l'istòria e una branca dei sciéncias de l'informacion e dei bibliotècas. Sa data d'aparicion es desconeguda mai l'existéncia d'archius importants es atestada tre l'Antiquitat Auta en Mesopotamia. Segon lei documents disponibles a l'ora d'ara, l'archivistica modèrna es apareguda en Alemanha a la fin dau sègle XVI.

Fotografia d'archius de la NASA.

L'archivistica es organizada a l'entorn de dos principis. Lo premier es lo respècte dei fons, es a dire que fau tractar lei documents en foncion de sa provenància per lei classar sensa perdre de vista lo liame organic amb l'entitat que leis a produchs. En particular, aqueu principi enebís de dispersar de documents dins de categorias diferentas unicament definidas per lor contengut. Au contrari, es necessari de mantenir l'integritat materiala e intellectuau de cada fons d'archius. Lo segond principi fondamentau de l'archivistica es la nocion de cicle de vida que descriu lei diferenteis etapas de la vida d'un document de sa produccion a sa destruccion ò a sa conservacion a tèrme lòng.

Liames intèrnes

• Istòria.
• Sciéncia auxiliara de l'istòria.

Bibliografia

• (fr) Direction des archives de France, La Pratique archivistique française, 1993.
• (fr) Carol Couture et al., Les fonctions de l’archivistique contemporaine, Presses de l’Université du Québec, coll. « Gestion de l’information », 1999.
• (fr) Marie-Anne Chabin, Le Management de l'archive, Hermès, 2000.