Archivistica
L’archivistica es la disciplina qu'estúdia lei principis e lei tecnicas relativas a la gestion deis archius. Es considerada coma una sciéncia auxiliara de l'istòria e una branca dei sciéncias de l'informacion e dei bibliotècas. Sa data d'aparicion es desconeguda mai l'existéncia d'archius importants es atestada tre l'Antiquitat Auta en Mesopotamia[1]. Segon lei documents disponibles a l'ora d'ara, l'archivistica modèrna es apareguda en Alemanha a la fin dau sègle XVI.
L'archivistica es organizada a l'entorn de dos principis. Lo premier es lo respècte dei fons, es a dire que fau tractar lei documents en foncion de sa provenància per lei classar sensa perdre de vista lo liame organic amb l'entitat que leis a produchs. En particular, aqueu principi enebís de dispersar de documents dins de categorias diferentas unicament definidas per lor contengut. Au contrari, es necessari de mantenir l'integritat materiala e intellectuau de cada fons d'archius. Lo segond principi fondamentau de l'archivistica es la nocion de cicle de vida que descriu lei diferenteis etapas de la vida d'un document de sa produccion a sa destruccion ò a sa conservacion a tèrme lòng.
Liames intèrnes
modificarBibliografia
modificarNòtas e referéncias
modificar- ↑ Per exemple, lei vestigis de la bibliotèca d'Assurbanipal contenián au mens 30 000 tauletas d'argiela. L'existéncia d'un sistèma d'archius i èra donc probabla.