Arcangelo Corelli
Argangelo Corelli (Fusignano, lo 17 de heurèr de 1653 - Roma, lo 8 de genèr de 1713) , compositor e violonista italian de grana influéncia de l'epòca barròca. Que desvolopè enter autes, lo genre deu concerto grosso (on duas partidas de l'orquèstra e dialògan amassas).
 | |
| Profession: | compositor, violonista, cap d'orquèstra |
|---|---|
| País: |  Estats deu Papa
|
| Estil: | barròc |
| Data de neishença: | 17 de seteme de 1653 |
| Lòc de neishença: | Fusignano, Estats deu Papa |
| Data de decès: | 8 de genèr de 1713 |
| Lòc de decès: | Roma, Estats deu Papa |
Que vadó en Romanha e chic qu'ei conegut sus la soa joetut. Qu'auré auvut com mèste (enter autes) l'organista, violinista e compositor Giovanni Battista Bassani a Bolonha. Que ho membre de l'orquèstra Accademica Filarmonica de Bolonha.
Corelli que comencè la soa carrièra com virtuòse deu vriulon en viatjant en purmèr a París, puish en Alemanha on entrè au servici deu princi de Bavièra. A partir de 1680 que s'installè definitivament a Roma on l'ancian reina Cristina Suècia, convertida au catolicisme, e demorava e bèth s'entornejar d'ua cort rica en musica e musicians on Corelli avó la plaça bèra com compositor e cap d'orquèstra.
Que passè après au servici deu cardinau Pietro Ottoboni (futur papa Alexandre VIII) qui's morstè hèra generós dab Corelli.
Durant la soa vita Corelli que conegó un succès deus màgers com musician e com compositor. Que demòra atau ua figura de grana influéncia suber l'istòria de la musica academica occidentau.
Enter los sons discípols, Francesco Geminiani e Pietro Locatelli que hon los mei famós.
Autan com compositor que com violonista que ho un fondator hèra inflenciau dens l'evolucion de la musica occidentau e de la tecnica deu vriulon. Qu'ei sepelit au Panteon de Roma.
Òbra
modificar
Corelli que compausè 48 sonatas per trio, 12 sonatas per vriulon e continuo e 12 concertos grossos.
6 Opus que'u son autrejats:
- Opus 1: 12 sonatas da chiesa (sonatas per trio - 2 vriulons e baisha continua - Roma, 1681)
- Opus 2: 12 sonatas da camera (sonatas per trio - 2 vriulons e baisha continua - Roma, 1685)
- Opus 3: 12 sonatas da chiesa (sonatas per trio - 2 vriulons e baisha continua -Roma, 1689)
- Opus 4: 12 sonatas da camera (sonatas per trio - 2 vriulons e baisha continua - Roma, 1694)
- Opus 5: 12 Suonati a violino e violone o cimbalo (6 sonatas da chiesa e 6 sonatas da camera per vriulons e continuo, Roma, 1700 - la darrèra sonata que son variacion suu tema de La Folia)
- Opus 6 : 12 concertos grossos (8 concerti da chiesa and 4 concerti da camera per concertino e 2 vriulons e violoncèl, còrdas e baisha continua(Amsterdam, 1714)
| Fichièr àudio | |
| Extrach sonòr d'una sonata en trio | |
| | |
 | |
modificar  |
Ligams extèrnes
modificar- Archives W.Icking - Particions de la Sonata Op.5 n°1 amb las ornementacions de l'edicion de 1710 e de la Sonata Op.V n°12 «Follia»
- Modèl:IMSLP
