Leis Aramèus son un ensemble de pòbles seminomadas ò nomadas que migrèron vèrs Siria e Mesopotamia a la fin dau millenari II avC. Sa cultura èra pròcha d'aquela dei principats neoititas e d'elements pus ancians eissits de Siria. Èran donc probablament originaris de Siria ò d'una region vesina. Sei migracions menèron a de conflictes amb plusors Estats locaus dau sègle XI au sègle IX avC. Leis Assirians foguèron batuts mai d'un còp e foguèron pauc a cha pauc enceuclats per d'Estats aramèus. Au sud, Babilònia conoguèt un periòde d'instabilitat amb una succession de plusors dinastias cortas. Pasmens, leis Aramèus fondèron pas un reiaume unificat. Ansin, a partir dau sègle IX avC, leis Assirians prenguèron l'avantatge còntra lei principats aramèus e ne'n conquistèron la màger part.

En defòra de son ròtle politic e militar, leis Aramèus aguèron tanben una influéncia culturala importanta sus la region. D'efiech, sa lenga se difusèt fòrça siá en causa de l'installacion de poders aramèus siá en causa de la deportacion dei populacions vencudas per leis Assirians. L'aramèu venguèt ansin la lenga pus parlada en Mesopotamia e, pus generalament, la lenga veïculara de l'Orient Mejan[1]. Au nivèu de l'escritura, lo sistèma alfabetic de l'aramèu èra ben pus simple que lo cuneïfòrme que son usatge comencèt de declinar. Pasmens, lei populacions aramèas restaurèron jamai son independéncia e s'assimilèron pauc a cha pauc ais autrei pòbles mesopotamians. A partir dau sègle V avC, lo tèrme « aramèu » designa donc lei locutors de l'aramèu que demorèron majoritaris dins mai d'una region orientala fins a la conquista aràbia.

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

  • (fr) Vincent Blanchard (dir.), Royaumes oubliés : De l'empire hittite aux Araméens, París, Louvre Éditions - Lienart, 2019.
  • (fr) Françoise Briquel-Chatonnet, Les Araméens et les premiers Arabes : des royaumes araméens du IXe siècle à la chute du royaume nabatéen, Ais de Provença, Édisud, 2004.
  • (fr) Paul-Eugène Dion, Les Araméens à l'âge du fer : histoire politique et structures sociales, París, Gabalda, 1997.
  • (fr) Pierre Grelot, « Quelles langues parlait-on au temps de Jésus » , dins Aux origines du christianisme, Gallimard/Le Monde de la Bible, 2000, pp. 55-59.

Nòtas e referéncias modificar

  1. Per exemple, Jèsus es sovent presentat coma un locutor de l'aramèu.